Table of Contents Table of Contents
Previous Page  24 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 24 / 40 Next Page
Page Background

24

AIQS

News

69

Reduir el temps per càlculs

numèrics, com, per exemple,

3,14

8,2

, és una qüestió fonamental

per al progrés del coneixement.

L’aplicació de logaritmes al càlcul

numèric va ser la solució més

antiga que recordo personalment,

que convertia les multiplicacions

amb sumes i restes, és a dir, que

l’exemple queda: antilog (antilog

(log log 3,14) +log 8,2)) = 11.880,18;

tot i així, era poc àgil treballar

amb les taules de logaritmes de

4 o més decimals. Després vam

fer servir àbacs i regles de càlcul,

de gran popularitat al segon terç

del segle XX, al final del qual es

va generalitzar l’ús de màquines,

primer mecàniques i després

elèctriques, limitades a les quatre

operacions bàsiques i amb pocs

decimals.

L’any 1960, el Dr. Jordi Molina (p.

1956) va introduir al programa

d’estudis de l’IQS l’assignatura

de càlcul numèric i infinitesimal,

que complementava les clàssiques

matemàtiques amb conceptes

més adients a les necessitats de

recerca en enginyeria química

i fisicoquímica. En aquesta

línia de progrés, el 1963 es va

instal·lar a l’IQS una calculadora

analògica, amb notables dificultats

per evitar les interferències

electromagnètiques dins l’edifici de

l’IQS.

Al cap de poc temps, les tècniques

digitals van eliminar l’ús dels estris

esmentats, gràcies a ordinadors

electrònics, que ràpidament

van evolucionar a equips de cost

assequible, més potents i més

senzills de fer servir. A l’IQS,

l’any 1965, es va instal·lar un dels

primers ordinadors que hi va haver

a Catalunya, un IBM 1130, amb unes

prestacions que avui ens farien

riure. El Dr. Luis Alberto García

Ramos (p. 1965) es va encarregar

de difondre els coneixements tant

de

hard

com de

soft

, i de coordinar

l’accés de les persones interessades,

que pràcticament van ser tots els

professors i alumnes, i ràpidament

es va estendre l’ús de les TIC

(llavors,

informàtica

) entre els

diferents departaments de l’IQS i

els serveis externs.

Inicialment, l’entrada de dades i

la programació es feia perforant

targetes i cintes. Recordo que els

alumnes entregaven els resultats

de les pràctiques d’anàlisi en una

targeta perforada. El següent pas

van ser els teclats, amb els quals

els usuaris ens comunicàvem

directament amb l’ordinador.

Finalment, van aparèixer els

ordinadors de sobretaula i, ja més

recentment, els portàtils personals.

Un progrés important va ser la

transmissió de senyal sense fils

en substitució del cablejat per tot

l’edifici.

Amb l’aplicació de les tècniques

digitals de càlcul, a l’IQS es van

fer recerques importants, com la

mesura i càlcul digital del color,

pel professor Dr. Lluís Condal, i la

iniciació d’estudis sobre química

quàntica, pel Dr. Ramon Carbó,

que va crear escola primer a l’IQS i

després a la Universitat de Girona,

en la línia de química teòrica.

D’altra banda, la implantació

d’instrumentació analítica

permet disposar de més dades

experimentals d’un nombre més

gran de mostres, de les quals

cal poder deduir la informació i

valorar-la amb seguretat científica.

El Dr. Xavier Tomás (p. 1970),

que ha col·laborat en la redacció

d’aquest article, va introduir

l’aplicació de l’estadística a l’estudi

de sèries de dades químiques, és

La disponibilitat de dades experimentals d’un mateix tipus de mostra al

llarg del temps o de l’espai permet deduir informació sobre l’evolució

d’un paràmetre i establir correlacions amb altres característiques,

tot gràcies a l’aplicació de les modernes tecnologies de càlcul que

amb la base de l’estadística han facilitat el desenvolupament de

la QUIMIOMETRIA, especialitat que troba aplicacions tant en el

vessant de la recerca com en l’industrial, i permet optimitzar els

procediments de treball i garantir les decisions operatives.

QUÍMICA + CÀLCUL = QUIMIOMETRIA