Table of Contents Table of Contents
Previous Page  25 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 25 / 40 Next Page
Page Background

25

AIQS

News

69

Opinió personal

Opinión personal

Personal opinion

a dir, la quimiometria, definida, a

partir de la segona meitat dels anys

setanta, com ‘la branca de la química

(és important mantenir l’origen)

que, emprant mètodes i tècniques

estadístiques, matemàtiques i

informàtiques, procura assolir

com a objectiu obtenir la màxima

informació rellevant continguda

a les dades químiques o també

optimitzar processos, procediments

o productes químics’.

Si hom considera la química

analítica com la principal font

d’obtenció de dades químiques, és

lògic que la quimiometria s’hagi

desenvolupat lligada també als

avenços en instrumentació analítica.

Aquests avenços, juntament amb els

experimentats per la informàtica,

són els que l’han fet una valuosa

eina d’ús extens en el tractament de

dades experimentals.

Però ha estat una evolució fascinant.

Si pensem en la situació a finals

dels setanta, veiem que ja ningú

posa en dubte l’enorme potencial

de càlcul que suposa la informàtica

en l’aplicació de tècniques

matemàtiques i estadístiques potser

descrites ja feia anys, però que, per

dificultat en l’execució dels càlculs

o per la necessitat d’un bon sistema

d’arxiu de dades, no s’havien aplicat

a bastament.

D’altra banda, l’instrumental

analític és majoritàriament analògic

(un registre, una lectura, etc.) i

unidimensional o bidimensional (un

pH, un espectre, un cromatograma,

etc.). El primer esforç és,

lògicament, digitalitzar les dades.

A l’IQS, i dins la intensificació en

química analítica, el Dr. X. Tomás

introdueix l’assignatura tècniques

digitals en anàlisi, veritable

precursora de la quimiometria, a

través de la qual es canalitzen les

idees i els esforços per transmetre

als alumnes els coneixements

i es van introduint noves

tècniques i metodologies, com ara

l’optimització seqüencial, el disseny

d’experiments, el control estadístic

de qualitat, l’anàlisi sensorial, etc.

Els anys vuitanta i noranta són

ben bé els de la consolidació de

la quimiometria, tant en la seva

aplicació analítica com en els

estudis de química. Tot un conjunt

de coincidències fan que en molt

poc temps es consideri una eina

important. En primer lloc, la

informàtica s’estabilitza i s’orienta

cap a l’ordinador personal, el

PC, àgil, connectable i amb molt

bones prestacions. En segon lloc,

la instrumentació evoluciona cap

a un registre del senyal en forma

digital, fàcil d’enviar a una memòria

a un ordinador. I, potser el més

important, canvia el paradigma

un senyal = una dada per molts

senyals = informació

, i l’estadística

multivariant entra en acció.

A l’IQS, aquests moviments

coincideixen amb la participació en

el Programa Europeu per a l’Estudi

de la Contaminació a la Mediterrània

(un bon camp de treball i font de

dades, l’estat de contaminació de

la ria de Huelva i del pantà de Flix

(Francesc Broto i Luis Peirò (prom.

1979)), l’estudi d’extractes naturals,

de vins i caves, etc.

L’any 1986, i aprofitant que al

III Chemometrics in Analytical

Chemistry, celebrat a Lerici, hi són

presents la majoria dels

quimiòmetres

europeus (Itàlia, França, Bèlgica,

Holanda, Suècia, etc.), s’acorda crear

un equip de suport i intercanvi, tant

d’estudiants com de professors,

cooperació en recerca, etc. Aquell

mateix any, el professor Michele

Forina, de la Universitat de Gènova,

imparteix, a la Sala Blava de l’IQS,

potser la primera conferència sobre

quimiometria a casa nostra.

El 1987, se celebra el primer

Colloquium Chemiometricum

Mediterraneum a la seu de

l’Institut d’Estudis Catalans,

com a punt de trobada de tots els

de parla llatina que treballen en

quimiometria. A banda de l’interès

professional, aquests congressos

mantenen, avui en dia, una curiosa

característica: són llengües oficials

totes les llengües llatines (si algú

té problemes, sempre pot parlar

en anglès), i no hi ha hagut mai

problemes.

El 2009, i dins el IX Memorial Enric

Casassas, celebrat a l’IQS, es va fer

una reflexió sobre les perspectives

de la quimiometria. Va ser una clara

aposta per l’estudi global del medi

ambient, les ciències

-òmiques

, la

bioquímica, etc.

En conclusió, l’extraordinari avanç,

la segona part del segle passat,

tant en procediments per obtenir

dades experimentals, sobre els

materials, processos, medi ambient,

etc., com en la capacitat de càlcul

facilita el desenvolupament de la

quimiometria, i amplia l’abast dels

resultats més enllà de les mostres,

deduint relacions causa - efecte,

facilitant la presa de decisions i

suggerint nous estudis, tant en la

recerca com en la indústria, el medi

ambient, el comerç, etc.

Josep Obiols Salvat

,

professor emèrit a l’IQS

La quimiometria és la branca de la química que,

emprant mètodes i tècniques estadístiques,

matemàtiques i informàtiques, procura assolir com

a objectiu obtenir la màxima informació rellevant

continguda a les dades químiques o també optimitzar

processos, procediments o productes químics.