Table of Contents Table of Contents
Previous Page  28 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 28 / 40 Next Page
Page Background

28

AIQS

News

69

Els qui ja tenim certa edat recordem

molt bé aquell tràgic assassinat

de sis jesuïtes a la Universitat

Centreamericana (UCA) del Salvador,

la matinada del 16 de novembre del

1989, tot just una setmana després

d’una altra data també difícil d’oblidar,

la de la caiguda del mur de Berlín.

Precisament aquest mes de novembre

celebrem el vint-i-cinquè aniversari

d’aquella tragèdia, no perquè ens agradi

recordar un fet tan dolorós, sinó perquè

el significat d’aquella mort apunta

decididament cap a la vida i cap a la

dignitat humana, i això sí que val la pena

rememorar-ho i, fins i tot, celebrar-ho.

Els sis jesuïtes eren Ignacio Ellacuría,

Segundo Montes, Ignacio Martín-Baró,

Amando López, Juan Ramón Moreno

i Joaquín López y López. Aquella nit

també van ser assassinades a la Casa

de los Padres la senyora Elba Ramos,

cuinera, i la seva filla Celina, perquè

els soldats de l’exèrcit salvadorenc no

volien que hi hagués testimonis, per

tal de fer creure a l’opinió pública que

havia estat la guerrilla qui havia comès

aquella massacre; però no va servir

de res, atès que altres treballadors de

la universitat van veure els soldats, i

posteriorment van testificar contra ells

davant les autoritats i la premsa. Hem

dit

massacre

. Aquell assassinat dels sis

sacerdots i de dues dones va esdevenir el

símbol d’una massacre molt més gran,

la de 75.000 persones al Salvador, i més

de 200.000 a Guatemala, sovint amb un

acarnissament de crueltat infinita.

Per què van ser assassinats aquells

homes de pau? Precisament, perquè

van treballar de manera incansable

per la justícia social en un context

d’estructures socioeconòmiques

postcolonials, i per la pau en plena

guerra civil entre l’exèrcit, d’una banda,

amb el suport de l’oligarquia nacional,

el gran capital i l’Administració nord-

americana Reagan - Bush, i, d’altra

banda, la guerrilla —el FMLN, conegut

com

el Frente

—, amb el suport de Cuba i

Nicaragua. Dos grans conflictes històrics

es van unir al Salvador, aquell petit

país de l’extensió de la província de

Badajoz, conegut com

el Pulgarcito de

Centroamérica

: el conflicte nord - sud

i el conflicte est - oest. El conflicte

nord - sud enfrontava les majories

populars dels països del Tercer Món

-el sud- amb les grans potències i les

poderoses multinacionals del nord,

principalment, nord-americanes; i el

conflicte est - oest enfrontava —en allò

que es va denominar

Guerra Freda

— el

capitalisme occidental amb el socialisme

de l’Europa de l’Est, sense oblidar la

Xina. En el repartiment del món de les

dues grans potències —els Estats Units

i la Unió Soviètica—, l’Amèrica Llatina

quedava al costat americà, però, als anys

seixanta, setanta i vuitanta, diversos

moviments de protesta en contra de les

desigualtats econòmiques i socials van

ser durament reprimits pels exèrcits

nacionals, amb assessorament nord-

americà. Cuba va aconseguir escapar

del control dels Estats Units i, vint

En el 25è aniversari de l’assassinat del P. Ignacio Ellacuría, SJ

La ciència, al servei dels pobres de la Terra

Celina Ramos

Julia Elba Ramos

Amando López

Juan Ramón

Moreno con

Pedro Arrupe

Ignacio Ellacuría

Joaquín López

López

Nacho Martín Baró Segundo Montes

con Monseñor

Óscar Romero