Table of Contents Table of Contents
Previous Page  29 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 29 / 40 Next Page
Page Background

29

AIQS

News

69

Notes d’història

Notas de distoria

Historical notes

anys després, també Nicaragua: el

president nord-americà, Ronald

Reagan, va ordenar que cap altre

país del subcontinent caigués en

mans d’un govern d’esquerres, i,

atès que el Salvador era la següent

fitxa en el dominó revolucionari, hi

va fer posar el tallafoc per evitar que

l’exemple salvadorenc es propagués

per tota l’Amèrica Llatina. Per això

la repressió i la guerra civil van ser

tan cruentes, al Salvador.

Dels sis jesuïtes assassinats, sens

dubte, el més conegut era Ignacio

Ellacuría, tot i que no podem oblidar

el treball immens que van fer tots

a favor dels pobres, de la justícia

social i de la reconciliació nacional,

i d’altres que afortunadament

no van se assassinats per això.

Ellacuría era un filòsof i teòleg

de prestigi, basc d’origen, que va

rebutjar una rere l’altra les ofertes

atractives que li van fer universitats

espanyoles per fer classes aquí. Els

seus col·legues espanyols li van

dir, el 1969, quan va haver acabat

la tesi doctoral, que no se n’anés

al Salvador, sinó que es quedés a

Espanya, on podria desplegar molt

millor el seu pensament filosòfic,

atès que el petit país centreamericà

no era, ni de lluny, terra de grans

intel·lectuals.

Nogensmenys, la filosofia

d’Ellacuría, com la del seu mestre

Xavier Zubiri, se centrava,

precisament, en l’anàlisi de

l’estructura dinàmica de la realitat,

i, en un segon moment, en l’anàlisi

de la intel·ligència sentent, l’única

capaç d’aprehendre la realitat en

tant que realitat. No tenia sentit

triar Espanya i deixar de banda el

Salvador: si a ell, fill de l’obediència

dels jesuïtes, li tocava viure al

Salvador, seria allà on desplegaria

la seva filosofia, la seva teologia

i el seu pensament polític. No es

va equivocar. El resultat va ser

un dels corpus de filosofia, de

teologia i d’anàlisi política més

impressionants del segle XX.

Ellacuría va escriure molt sobre

la funció social de la universitat:

analitzar la realitat per tal de

contribuir a la seva transformació.

Aquí, podríem concretar aquest

pensament en la ciència: la