Table of Contents Table of Contents
Previous Page  30 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 30 / 40 Next Page
Page Background

30

AIQS

News

69

ciència té la funció de conèixer

la naturalesa, però amb quina

finalitat? Els qui es veuen

submergits en la recerca estan

gairebé sempre convençuts de la

bonança del coneixement científic.

Acostumem a sentir més o menys

això: “Conèixer cada cop millor la

naturalesa només pot ser bo per a la

humanitat”. De vegades, fan un pas

més: “El coneixement científic no

és bo ni dolent: bo o dolent serà l’ús

posterior que se’n faci”. No obstant

això, si anem més enllà d’aquestes

declaracions, ens adonarem que la

recerca científica no és unilineal,

sinó que podria anar en diferents

direccions. Ara bé, n’hi ha algunes

que reben enormes quantitats

de diners, per la qual cosa els

investigadors, necessitats de capital

per fer la seva feina, s’hi llencen

de cap. Però qui va decidir que

aquestes eren les línies de recerca

més adequades per al futur de la

humanitat?

Ellacuría ens convida a pensar

en la utopia, allò que en teologia

s’anomena

regne de Déu

, que és el

que fa progressar la història: ens

proposa que pensem primer —

científics, antropòlegs, filòsofs,

polítics— quin model d’home

i quin model de societat volem

construir, i, només després, que

vegem com la recerca científica ens

hi pot conduir. I, sens dubte, caldrà

ser intel·ligents per convèncer el

capital sobre l’interès del projecte.

El que no podem fer és investigar

tot seguint el rastre del capital

en lloc de seguir les petjades de

l’ésser humà. I, dins d’aquesta

humanitat —Ellacuría ho tenia

claríssim—, la prioritat la tenen els

pobres de la Terra. Val la pena que

avui, vint-i-cinc anys després de la

mort martirial d’Ignacio Ellacuría,

escoltem la seva interpel·lació

a universitats, investigadors,

professors, empresaris, polítics. El

projecte d’aquell gran home encara

està per fer.

José Sols Lucia

, doctor en teologia i

llicenciat en història, és director de la

Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià

de l’IQS, Universitat Ramon Llull. Ha

publicat

El llegat d’Ignacio Ellacuría

(1998),

La teología histórica de Ignacio Ellacuría

(1999),

Cent anys de violència

(2003),

Atrapats en la violència

(2009),

Cinco

lecciones de pensamiento social cristiano

(2013),

Pensamiento social cristiano abierto

al siglo XXI

(2014) i

Les raons d’Ellacuría

(2014), i està preparant amb altres

autors

Ética de la investigación científica

(publicació prevista per al 2015).