Table of Contents Table of Contents
Previous Page  31 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 31 / 40 Next Page
Page Background

31

AIQS

News

69

Així són

Así son

The way they are

Quant de temps fa que és fora?

Ara ja fa sis anys i mig. Vaig marxar al

Regne Unit sense feina i el meu límit eren

sis mesos. Si no aconseguia feina després

d’aquest termini, tenia pensat tornar. I el

que havien de ser sis mesos intensos, s’han

convertit en sis anys.

Quines van ser les coses que més li van

xocar, al principi de viure fora?

Al principi tot és nou i, com en tot,

necessites un període d’adaptació. Suposo

que el que em va costar més va ser adaptar-

me a parlar i entendre la llengua del carrer.

El doble sentit de les paraules i les frases no

és el mateix que per a nosaltres i, a vegades,

l’humor anglès pot semblar bastant cruel.

Tot i que he de reconèixer que m’agrada que

siguin capaços de riure’s tant d’ells mateixos

sense avergonyir-se.

Una de les coses que també s’han

d’aprendre, en aquest país, i que em deia un

amic anglès, és a escoltar el silenci. Perquè

no és tant allò que els anglesos diuen com

el que no diuen. Acostumada a una cultura

en què som molt oberts i diem més el que

pensem, a vegades no és fàcil saber què

pensen.

Com és treballar en un país com en el que

està? Què creu que en podríem aprendre?

El mercat laboral britànic, en general, és

molt més dinàmic, i això genera moltes més

oportunitats. Si també tenim en compte

l’experiència que cada persona aporta a

la nova empresa o lloc de treball, quan es

promociona internament, és molt positiu.

El que sempre em deia el que ara ja no és el

meu cap, és que a ell no li importava gaire el

temps que em quedés a l’empresa, sinó que,

mentre hi fos, aportés valor o “

make a good

contribution

”, amb les seves paraules.

Se sent plenament integrada en el país on

resideix?

Sí, el que em passa ara és que tinc el cor

dividit. Enyoro Barcelona i, si hi tornés,

enyoraria Londres. Quan vinc m’adono de

tots els hàbits que he adquirit: espero que la

porta del metro s’obri sola, intento passar

la T10 pel costat dret i m’encallo com els

guiris

, la busco per sortir del metro, com si

fos l’Oyster Card, o busco el botó del semàfor

per prémer-lo i poder travessar. El que vaig

aprendre molt ràpidament, però, és a mirar a

ambdós costats del carrer abans de travessar,

independentment del país on em trobi.

Pepi Bosch Cabrera, de la promoció 2001,

va deixar Barcelona el maig del 2008 amb la

intenció de millorar el nivell d’anglès i adquirir

més experiència, aspectes que la poguessin

ajudar, a llarg termini, en la carrera professional.

De les seves experiències en terres britàniques i

de les oportunitats professionals que hi ha tingut

ens en parla en aquesta entrevista.

PEPI BOSCH CABRERA ÉS DE LA PROMOCIÓ 2001

“El mercat laboral

britànic és molt

més dinàmic i això

genera moltes més

oportunitats”