Table of Contents Table of Contents
Previous Page  11 / 44 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 11 / 44 Next Page
Page Background

11

AIQS

News

70

Flaixos

Flashes

News in Brief

existent entre tots els estudiants i

que tots han celebrat el premi com si

fos propi.

Qui va definir l’àmbit del treball?

P.D.:

Després de fer la llicenciatura

d’enginyeria química i el màster en

bioenginyeria, tenia bastant clar que

la meva tesi havia d’estar centrada

en un àmbit que pogués relacionar

ambdós coneixements. Pel que fa al

treball en concret, normalment va

en funció dels projectes que estan

en marxa al laboratori i, en el meu

cas, vaig tenir la gran sort de poder

participar en aquest projecte.

Quina era la part més complicada

del treball que ha fet en Pere?

Víctor Ramos (V.R.):

El treball que

ha fet en Pere és molt complet,

perquè parteix de la síntesi de les

molècules més petites,passant pels

polímers, la caracterització química,

la caracterització fisicoquímica

de com s’ajunten aquestes

macromolècules i, bastant després,

una part més de caracterització

biològica.

S.B.:

La recerca ha fet que s’hagi

treballat de la campana química al

cultiu cel·lular. Per tant, la formació

que ha tingut en Pere a l’hora de fer

el treball ha estat molt transversal i

ha aconseguit resultats destacables

en tots els àmbits.

P.D.:

Sempre hi ha moments

complicats, tot i que crec que formen

part de l’essència de la investigació.

A l’inici, perquè necessites absorbir

molta informació nova en molt poc

temps. Però, potser, el moment més

crític és quan per primera vegada

has de prendre decisions importants

i el resultat no és l’esperat.

Quina aplicació o aplicacions té

aquest treball?

P.D.:

Hi ha diferents possibles

aplicacions del treball que estem

fent, la principal consisteix a

poder fer servir aquesta tecnologia

sobre models in vivo per tal de

tractar malalties d’origen genètic.

Per exemple, un dels projectes

que actualment s’estan portant a

terme consisteix a subministrar les

nanopartícules per via sistèmica

per tal de dirigir-les al ronyó. La

finalitat d’aquest projecte consisteix

a tractar la fibrosi renal, que és una

malaltia que afecta un percentatge

elevat de la població amb problemes

renals.

En el futur, cap a on li agradaria

dirigir la seva carrera professional?

P.D.:

Hi ha gent que ja neix amb

la idea de dedicar-se a la recerca,

però en el meu cas no ho tenia gaire

clar, i realment me n’he adonat

al llarg de la formació acadèmica.

Parlant de futur, sí que els pròxims

anys m’agradaria continuar amb la

recerca, però també voldria tractar

el món de l’empresa. De moment,

després d’acabar el màster, estic

fent el doctorat continuant amb

la mateixa línia d’investigació, i

l’objectiu és millorar els resultats

obtinguts fins aquest moment.

Realment, crec que el món de la

investigació és apassionant i una de

les característiques fonamentals és

que contínuament t’estàs formant i

no és, en cap cas, un treball rutinari.

Des del punt de vista de la direcció,

com valoren la feina feta per en

Pere?

S.B.:

En Pere és un bon exemple que

demostra que no hi ha repte que

no valgui la pena portar a terme.

Quan parles de temes tan mediàtics

com el que ha investigat ell, sembla

que sigui molt fàcil, i no ho és en

absolut. En aquest aspecte, l’encert

d’en Pere va ser posar-hi seny i

feina per intentar-ho dur a terme.

V.R.:

Per a aquest tipus de treballs

tan transversals, no hi ha un grau o

un màster que tingui el perfil exacte,

sinó que la feina implica aportar

al projecte coneixements, criteri,

ganes i hores, que és el que ho acaba

complementant tot plegat.

Víctor Ramos:

“Per a aquest tipus

de treballs tan

transversals, no

hi ha un grau o un

màster que tingui

el perfil exacte, sinó

que la feina implica

aportar al projecte

coneixements, criteri,

ganes i hores”

Salvador Borrós:

“En Pere és un

bon exemple que

demostra que no hi

ha repte que no valgui

la pena dur a terme”

D’esquerra a dreta: Víctor Ramos, Pere Dosta i Salvador Borrós