Table of Contents Table of Contents
Previous Page  18 / 44 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 18 / 44 Next Page
Page Background

18

AIQS

News

70

“El premi em dóna una empenta en el que faig”

La sisena edició del Certamen de Sant Albert (2014) que atorga l’AIQS ha tingut com a guanyador

José Ramón Martínez, amb el seu relat Crónica de un corredor de fondo. Hi parlem sobre aquesta

crónica i dels seus projectes de futur.

Com valores el premi Sant Albert?

Com un reconeixement a la meva feina, encara que no

sembli que hi tingui relació. A la feina sovint veiem que

molts documents tècnics no estan ben redactats i que

per això fan perdre el valor del que intenten descriure.

Nosaltres hem de fer servir aquesta informació

per redactar protocols de proves i,de vegades,hem

de reestructurar-la i interpretar-la. Els nostres

documents procurem redactar-los amb molta cura i

diem que sempre redactem dues vegades un protocol:

la primera amb el cor i la segona amb el cap. Som molt

exigents,encara que, malauradament,veiem que la

majoria dels tècnics que ens arriben tenen un nivell de

redacció baix, quant a l’estructuració del document, la

sintaxi, el contingut i la presentació. Quan vaig veure

la convocatòria,vaig agafar el meu darrer escrit, fora

dels tècnics, i el vaig presentar. El premi em dóna una

empenta en el que faig i torno a agrair al jurat que, sense

saber-ho, me l’ha donat.

Què et va portar a participar en el certamen?

Res més que un conjunt de coincidències. Normalment,

quan acabo una cursa atlètica faig una crònica per

recordar com va anar, qui va ser-hi, què hi vaig sentir,

etc. Algunes d’aquestes competicions són especials per

a mi i generen cròniques especials. Quan vaig rebre la

convocatòria, feia menys d’un any que havia corregut a

Nova York i estava molt content de la cursa i la crònica,

així que vaig pensar fer alguna cosa més que la crònica

habitual d’una cursa, i va ser presentar-la al concurs,

encara que no guanyés.

Has participat en altres concursos literaris?

Mai per voluntat pròpia. De jovenet, t’obligaven a

participar en concursos de l’escola o patrocinats per

cases comercials, uns escrits que feia sense ganes.

No crec que sigui bo que els nens

hagin de competir en alguna cosa

que no sigui un joc, perquè no estan

emocionalment preparats per

guanyar o perdre a aquests nivells.

També és la primera vegada que ho

faig al Sant Albert de l’IQS. Suposo

que va coincidir que tingués un escrit

que m’agradava i, al mateix temps,

que m’arribés la informació de la

convocatòria.

Parlant del teu relat, interpreto que és cent per cent

real?

Els fets i els personatges no són ficticis i qualsevol

semblança amb la realitat no és pura coincidència.

Aquesta cursa feia temps que l’esperava. No és una

competició que estigui a l’abast de tothom, perquè és

difícil aconseguir-hi una plaça i has de tenir diners per

al viatge i l’estada, així que vaig pensar que m’esperaria

a fer-la en un moment molt especial, com era el meu

cinquantè aniversari, l’any 2012.

L’any anterior vaig fer la mínima que

em demanaven per anar-hi (una hora

i trenta minuts en mitja marató),

després vaig organitzar el viatge

per a tota la família i, quan ja érem

allà, un dia abans de la cursa, la van

anul·lar per l’huracà Sandy. Em vaig

sentir molt frustrat, igual que molts

corredors atrapats a Nova York. Hi

vaig tornar l’any següent, aquesta

“Els fets i els

personatges no són

ficticis i qualsevol

semblança amb la

realitat no és pura

coincidència”