Table of Contents Table of Contents
Previous Page  19 / 44 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 19 / 44 Next Page
Page Background

19

AIQS

News

70

Flaixos

Flashes

News in Brief

vegada sense la família, amb un

amic, per estalviar diners. La resta

ho podeu llegir a la meva crònica,

perquè va ser tal qual al cent per

cent.

Has escrit més coses relacionades

amb la teva afició per córrer?

Sí, tinc cròniques de les curses

més emblemàtiques, com la meva

primera cursa, la meva primera

marató, la marató a París, a Berlín i

una de la marató al desert del Sàhara,

a més de curses menors però amb

un gran significat per a mi. Escriure

tot això és millor que qualsevol

fotografia o vídeo: el record és

molt més viu i exacte. És més fàcil

ensenyar fotos als amics, però jo els

ensenyo cròniques, que desperten

més emocions que les imatges, i això

que no tinc el talent d’un literat.

Penso que no és cert que una imatge

valgui més que mil paraules: si saps

fer servir les paraules, no hi ha

imatge que les superi.

Entenc que Nova York és tot un

repte per a qualsevol maratonià.

Quins altres reptes de futur t’has

marcat?

No et pensis que és un repte per

superar, sinó més aviat una fita.

I per explicar-te com veig el meu

futur he de dir-te que hi ha una

etapa inicial, en aquest esport, en la

qual només vols millorar marques

i participar en determinades

competicions. És l’etapa que un

amic meu defineix com marquitisi

en què, a més, vols fer les fites

principals de molts corredors. Quan

ja has fet aquestes competicions,

quan ja no pots millorar marques

(més aviat van empitjorant), quan

entres en una rutina d’entrenaments

i competicions, llavors prens la

decisió de no mirar el cronòmetre

i gaudir d’aquest esport sense

pressions.

Jo he arribat fa poc més d’un

any a aquesta segona etapa, en

què corro per viure millor, per

gaudir dels amics i per anar a les

competicions que em fan il·lusió.

El meu entrenador va dir de mi: “Et

va la carrera com la vida mateixa,

la necessites”. De totes maneres,

estic pensant en una marató nòrdica,

com la d’Estocolm, o qui sap si una

molt més al sud, com la marató

de l’Antàrtida. Aventures sense

pressions.

I, parlant de la faceta professional,

a què et dediques, actualment?

Fa dotze anys vaig crear amb la

meva sòcia la empresa Asesoría y

Validación, S.L. que es dedica a la

redacció i l’execució de protocols

de validació per a indústries de

ciències de la vida (farmàcia,

producte sanitari, veterinària,

cosmètica, etc.). És una consultoria

especialitzada a proporcionar serveis

de validació, suport tècnic i gestió de

projectes a les empreses que han de

treballar en un entorn de qualitat.

Som una empresa d’onze tècnics on

jo, a més de la gestió, també redacto

i executo protocols.

Abans d’arribar a aquest lloc, per

quines altres empreses has passat?

Vaig començar el 1989 a Givaudan

Ibéric com a cap de Manteniment, i

tinc molt bons records de l’ambient

i de la feina que feia.Un any després,

em van oferir l’oportunitat de

treballar com a enginyer de projectes

a Dumez Copisa, on vaig estar tres

anys i vaig aprendre a dissenyar

aire condicionat, instal·lacions

elèctriques, de gasos, sales netes,

sistemes de control, etc. Les

instal·lacions de control em van

entusiasmar i vaig fer alguns cursos

pel meu compte. Gràcies a això, em

van contractar a Sauter Ibérica per

anar a Basilea (Suïssa) i col·laborar

en el desenvolupament d’un nou

sistema de control distribuït per a la

distribució d’aigua. Gràcies als meus

coneixements en control, tres anys

més tard em van contractar en una

empresa de validacions per validar

sistemes de control a la indústria

farmacèutica, i aquí vaig descobrir

que m’agradava redactar. Sis anys

després, constituïa l’empresa en la

qual estic ara.

Recordes alguna anècdota del teu

pas per l’IQS?

Tinc molt bons records d’aquells

anys: dels companys, els professors,

el laboratori i, sobretot, els

companys de teatre. Vam crear

un grup de teatre per a la festa de

Sant Albert i ens vam fer càrrec

de les representacions d’aquell

dia. Recordo una imitació que vam

representar del gag de l’illa del

Tricicle, i també un gag sobre l’oest

americà, que no vam tenir temps

d’assajar i el vam improvisar. Va

ser com presentar-se a un examen

sense estudiar i que et posessin un

deu, perquè va sortir millor que el

gag de l’illa. Després vam continuar

el assajos per a una altra obra que

no es va arribar a representar mai.

Encara tinc el llibre: La pau retorna a

Atenes, de Rodolf Sirera.

“Fa dotze anys vaig

crear amb la meva

sòcia la empresa

Asesoría y Validación,

S.L. una empresa

que es dedica a la

redacció i l’execució

de protocols de

validació per a

indústries de

ciències de la vida”

De l’AIQS des del 1989

“Des del moment que vaig sortir

de l’IQS, cap al 1989, vaig voler

mantenir el contacte amb el

Químic. Per a mi és important no

perdre les meves bones arrels.

Em donen ales per volar més

lluny i puc dir que l’IQS m’ha

donat aquestes ales.”