Table of Contents Table of Contents
Previous Page  22 / 44 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 22 / 44 Next Page
Page Background

22

AIQS

News

70

Suposo que en aquesta època, a

diferència del que ocorre avui dia,

vostè era un dels pocs alumnes

estrangers a la ciutat de Barcelona.

Sí, de fet, un company equatorià,

anomenat Rafael Gay, i jo érem els

únics estudiants estrangers del meu

curs del IQS, encara que en altres

cursos anteriors i posteriors al

nostre ja havien altres tres alumnes

estrangers, de l’Índia, Bolívia i la

República Dominicana.

Quins records té de la seva època

d’estudiant a l’IQS?

Els meus records són innombrables

i inesborrables, doncs les meves

vivències d’estudiant les vaig

compartir feliçment amb els

meus col·legues de classe, època

meravellosa que encara atresoro en

el meu sentiment.

Alguna anècdota que recordi

especialment?

Jocosament em va recordar el meu

company Izcué aquesta anècdota

que havia oblidat. A pràctica de

laboratori de química analítica, el

pare Montagut mostrava els diversos

colors de filferro de platí exposat a

la flama. I la seva pregunta als qui

estàvem a prop va ser: Quin catió

veuen? Jo, que no estava al grup,

vaig contestar a les seves esquenes,

“diversos”, resposta que no li va

agradar massa i a la qual va al·ludir

no gaire a gust... Vaja, amb aquest

Molina!

Després d’acabar els seus estudis

va tornar a Colòmbia. Quins van ser

els seus primers passos en l’àmbit

laboral?

Vaig arribar a Colòmbia a treballar

en l’empresa del meu pare, fàbrica

de greixos i olis, on hi vaig estar

durant deu anys i després vaig

començar a formar la meva pròpia

companyia, la primera, enfocada

també cap als olis, i la segona, que

actualment presideixo, projectada a

la producció de microelements per la

agroindústria.

El president de l’AIQS, Jaume Árboles, col·loca la insígnia d’or a Eduardo Molina