Table of Contents Table of Contents
Previous Page  42 / 44 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 42 / 44 Next Page
Page Background

42

AIQS

News

70

tieta de Colera, em vaig inscriure

als Minyons de Muntanya, els

boy scouts

de l’època, que feien

excursions, campaments de

muntanya, esquí... De petit havia

vist, a la col·lecció de llibres del

meu germà gran

Tesoros de la

Juventud

, els

boy scouts

anglesos,

i sempre vaig tenir el desig de

convertir-me en un. Durant

aquells anys, vam fer senderisme,

escalada, espeleologia..., i vam

recórrer tot Catalunya, des del pla

del cigró del Tibidabo, Rocaplana

i Montserrat, fins a fer crestes del

Pirineu.

De tots els esports de muntanya

que ha practicat, amb quin es

queda?

Sense cap mena de dubte, amb

l’esquí. Vaig tenir la sort que, poc

després de sortir del Químic i viure

la primera experiència laboral, a

l’empresa Oxidal, vaig començar a

donar classes de matemàtiques a

l’internat de la Molina, un petita

escola de muntanya que no devia

tenir més de 40 alumnes. Vaig

començar a treballar-hi a l’estiu i,

motivat pel bon ambient que s’hi

respirava, vaig decidir quedar-

m’hi a l’hivern. Va ser llavors

quan vaig gaudir com mai esquiant

per les muntanyes. Fins i tot vaig

convèncer el director de l’internat

perquè em deixés donar les classes

a partir de les cinc de la tarda. Així

els alumnes i jo podíem aprofitar

per esquiar durant les hores de

llum; va ser una etapa inoblidable.

Després vaig haver d’anar a fer

la mili a Melilla on, novament,

l’esport em va acompanyar.

Quina disciplina va practicar, a

Melilla?

Vaig aprendre a muntar a

cavall, tot i que no de la manera

clàssica que s’aprèn si fas classes

d’equitació, sinó d’una manera

més esbojarrada [riu]. Em va

tocar fer la mili en un regiment

d’artilleria de muntanya; vaig ser

el rei del mambo, perquè era un

dels pocs que sabia matemàtiques.

Fins i tot vaig arribar a fer carrera

militar i vaig acabar sent sergent,

però, al cap de divuit mesos

d’arribar, tornava a posar rumb a

Barcelona, ja que allò no era per

a mi. Vaig començar a treballar a

Barcelona, a l’Escola Sant Gregori,

donant classes de física i química,

i m’hi vaig estar més de deu anys.

En aquella època, em vaig fer soci

del Club Natació de Barcelona i del

Centre Excursionista de Catalunya,

del qual encara formo part.

Suposo que el fet que a la seva

dona també li agradessin els

esports de muntanya ha estat

un al·licient per continuar-los

practicant?

Sí, la Rosa comparteix la meva

passió per la muntanya. El cert és

que ens completem perfectament