Background Image
Previous Page  12-13 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 12-13 / 48 Next Page
Page Background

12

13

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

El cànon de l’aigua: present i futur

El Grup Professional de Medi Ambient de l’AIQS va organitzar, el mes de febrer, la taula rodona

El cànon de l’aigua: present i futur

, en la qual diversos professionals del sector van generar un

interessant debat sobre el tema.

Davant l’etern debat sobre la funció del cànon

de l’aigua, des de la seva introducció, l’1 d’abril

de l’any 2000, el Grup Professional de Medi

Ambient de l’AIQS va convidar tres experts

per parlar del tema, des de tres vessants ben

diferenciats: el de l’Administració pública,

amb Mariona Coch, directora d’Àrea Tributària

i d’Ingressos de l’Agència Catalana de l’Aigua;

el de les companyies subministradores d’aigua,

amb Ricard Tomàs, director d’Operacions

d’Aigües de Manresa, i des del punt de vista

de l’usuari, amb la participació d’Enric

Queralt, director d’Operacions de la Comunitat

d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat.

Mariona Coch, de l’ACA, va ser l’encarregada

d’inaugurar la taula rodona, amb la ponència

L’economia de l’aigua

, en la qual va explicar

que actualment el 95% dels ingressos anuals de

l’Agència Catalana de l’Aigua (uns 425 milions

d’euros) procedeixen del cànon de l’aigua.

“La recaptació serveix per cobrir despeses

d’explotació, les infraestructures i la gestió

del servei, i alhora pretén incitar la societat a

fer un consum eficient de l’aigua, afavorir la

innovació tecnològica i permetre a l’ACA tenir

autonomia de gestió”, va explicar Coch.

En aquesta línia, la directora d’Àrea Tributària

i d’Ingressos de l’ACA va apuntar que el motiu

principal del llançament del quart tram, a

inicis del 2013 (aplicat als habitatges que

consumeixen més de 18 m

2

d’aigua al mes), va

ser reflotar el deute que havia assolit l’Agència

Catalana de l’Aigua amb els bancs, i que

l’havien deixat en una situació insostenible.

Amb tot, l’experta va explicar que

durant l’any 2013, el volum facturat

per usos domèstics corresponia en

un 82,40% al primer tram, el 9,80%

al segon tram, l’1,60% al tercer tram

i un 4,50% al quart tram.

Coch també va aprofitar l’ocasió

per parlar del futur del cànon de

l’aigua en l’ús domèstic, industrial

i d’abastament. “La idea és, per a

l’ús domèstic, establir una quota

fixa en substitució del mínim i

donar un tractament específic per

a les comunitats d’usuaris. Quant

a l’ús industrial, volem implantar

un recàrrec a les captacions de

massa d’aigua en mal estat, amb un

gravamen ramader TGG, mentre que

en l’ús d’abastament, el propòsit

és l’adequació dels coeficients i el

control de captacions”, va concloure.

Per la seva banda, Ricard Tomàs

va centrar la intervenció a definir

la funció dels gestors del servei

de

l’aigua.

“Les

companyies

subministradores d’aigua venem

aigua als usuaris, però, en realitat,

venem un servei públic, bàsic i

fonamental. L’aspecte econòmic

de l’aigua viu en una contradicció

constant, ja que intentem incentivar

el menor consum i, a diferència del

que passa al mercat tradicional, a

més consum no surt més barat”, va

exposar Tomàs.

En aquest sentit, l’expert va

assenyalar que la distribució del

rebut de l’aigua, actualment, seria en

un 57%pel subministrament, un 25%

pel cànon, un 8,6% pel clavegueram

i un 9% d’IVA. “A la societat li costa

entendre-ho, però hem de saber

que si volem un servei amb qualitat

i garantia n’hem d’augmentar el

cost. Fins a on és una decisió que

ha de prendre l’Administració”, va

subscriure Tomàs, que va afirmar

que la gestió pública d’un servei

com l’aigua significa garantia d’una

prestació correcta del servei i un

compromís amb els valors.

Finalment, Enric Queralt va oferir

la visió dels usuaris sobre el cànon

de l’aigua i va insistir en la idea

que el sector agrícola està protegit i

“s’hauria d’iniciar un debat a escala

europea. Europa dedica 60.000

milions a ajudes en agricultura. Als

anys vuitanta, dedicava el 70% del

pressupost a agricultura i ara ha

caigut al 40%; per això el sector

està exempt del cànon, una mesura

massa protectora i injusta per a la

resta de la societat”, va dir.

Queralt també va explicar la

funció de l’Associació Catalana de

Comunitats d’Usuaris d’Aigües

Subterrànies i va reivindicar que

ja suposen el 9% dels ingressos

que l’ACA rep pel cànon de l’aigua

(uns 37 milions d’euros anuals).

“Les Comunitats d’Usuaris d’Aigua

apliquem un quota fixa mínima per

a tothom; ens assemblem més a la

facturadel’electricitat”,vaexplicar.

També va incidir en la necessitat de

redefinir la contribució de masses

d’aigua en risc i va afirmar que

“l’ACA hauria d’aprofitar la bona

situació econòmica en què es troba,

per fi, per estalviar recursos per

invertir en projectes d’innovació

tecnològica”.

Posteriorment, es va obrir un torn

de preguntes del qual va sorgir un

interessant debat entre públic i

ponents.

Carla Fos, Mariona Coch, Ricard Tomàs i Enric Queralt