Background Image
Previous Page  14-15 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 14-15 / 48 Next Page
Page Background

14

15

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

“Vivim immersos en una mercantilització excessiva”

Durant la taula rodona sobre

el cànon de l’aigua, celebrada

a l’AIQS, ha dit que l’aspecte

econòmic de l’aigua viu en una

contradicció constant. Quins són

els motius?

Que la forma de distribució dels

costos no es correspon amb la seva

naturalesa, és a dir, els costos són

majoritàriament

fixos,

mentre

que el sistema de facturació té

una distribució majoritàriament

variable, en concordança amb la

necessitat d’incentivar l’estalvi.

També ha dit que la gestió de l’aigua

és un servei públic però també

podria acabar sent un negoci. Com

creu que ho percep la societat?

Vivim

immersos

en

una

mercantilització excessiva. Hem

transformat els medis econòmics

en un objectiu, quan són un mitjà.

Això condueix a trobar justificat que

se supeditin l’educació, la sanitat,

els serveis bàsics i altres aspectes

fonamentals a criterismercantilistes

quan,

simplement,

s’han

de

gestionar eficientment. Sovint es

té la percepció que el sector públic

és ineficient, i que la manera de

resoldre-ho és la privatització de la

gestió. És clar que ni la gestió pública

és sempre ineficient, ni la privada

és sempre eficient. La solució és la

implementació dels mecanismes

que facilitin l’eficiència, amb

independència del tipus de gestió.

Ara bé, la gestió privada i la pública

serveixen a objectius diferents i,

com a conseqüència, són útils per a

entorns diferents. Per a la gestió de

serveis fonamentals, on el benefici

no ha de ser l’objectiu, és clar que la

gestió hauria de ser pública. Aquest

és el cas de l’aigua.

Com valora la salut econòmica

actual de l’ACA? Han fet bé els

deures?

L’ACA, els darrers tres anys, ha

sabut redreçar el problema econòmic

que tenia plantejat i ho ha fet d’una

manera eficaç. El problema és que

s’ha fet en perjudici de tercers. Entre

aquests, les administracions d’àmbit

local en pateixen conseqüències

severes. Aquest fet no es reconeix

prou.

El cànon de l’aigua. Com el

definiria?

El cànon de l’aigua és el resultat

de la fusió de dos cànons, el

d’infraestructures

hidràuliques,

que va ser gestionat per l’antiga

Junta d’Aigües, i el de sanejament,

que ho era per la, també antiga,

Junta de Sanejament. Per tant,

els objectius del cànon de l’aigua

són, d’una banda, dotar el país de

les infraestructures de les quals

decidim dotar-nos com a país, per

fer front a les necessitats d’aigua,

en quantitat, qualitat i garantia,

i, de l’altra, dotar de mitjans

econòmics per satisfer les despeses

relacionades amb el sanejament i la

bona qualitat de les aigües al nostre

territori. Dins d’aquests objectius,

hi caben la innovació tecnològica i

tots els conceptes relacionats que

vulguem incloure-hi. Ara bé, la

quantificació ha de ser suficient.

No es pot pretendre apuntar a deu

si només estem disposats a pagar-

ne cinc. Una altra cosa és com es

reparteixen aquestes despeses. El

cànon, i també el preu de l’aigua,

ha de provocar un ús racional, i això

es fa incentivant l’estalvi. Aquest

estalvi es tradueix en una davallada

de l’ingrés que cal compensar,

incrementant el preu. I aquesta és la

contradicció que hem comentat a la

primera pregunta.

Quins creu que són els reptes que

es marca el sector de l’aigua? I,

concretament, quins són els reptes

de futur d’Aigües de Manresa?

Elsectordel’aiguatéunscomponents

tècnics en els quals s’avança d’una

manera clara i decidida, i en això el

sector privat està fent uns esforços

impressionants. El nostre país

és capdavanter en molts d’ells.

Col·lectivament, ens cal afrontar

la garantia de subministrament,

sobretot en situacions de sequera.

Situacions que, sense cap mena

de dubte, es produiran. Pel que

fa a Aigües de Manresa, el futur

va vinculat a les prestacions que

l’Ajuntament de Manresa, com a

propietari, li encomani, i a la millora

d’aquests serveis per als ciutadans.

JORNADA SOBRE TECNOLOGÍA ANALÍTICA DE

PROCESSOS (PAT)

El passatmes demaig, el Grup Professional Farmacèutic de la AIQS, conjuntament amb ISPEEspanya,

va organitzar la Jornada sobre Tecnologia Analítica de Processos (PAT), que va ser patrocinada per

l’empresa Kymos, i en la qual prestigiosos professionals del sector farmacèutic van analitzar els

resultats que aquesta tecnologia ha aportat a les plantes de fabricació d’algunes de les companyies

capdavanteres del sector químic-farmacèutic, així com les aplicacions de la PAT per a diferents tipus

d’operacions.

El president de la AIQS, Jaume

Árboles, al costat de Salvador López,

president de ISPE Espanya, van

presentar la jornada. Jaume Árboles

va destacar “l’esperit proactiu que

defineix a la nostra associació, amb

l’organització de jornades sobre

camps tan innovadors com el qual

avui ens ha reunit a tots aquí”.

Posteriorment, Martí Monràs, del

Grup Professional Farmacèutic de

la AIQS, va presentar als diferents

ponents de la jornada i va destacar la

implicació de la AIQS en la difusió de

la innovació i a mantenir el contacte

de forma permanent amb el sector

farmacèutic.

A continuació, Alicia Tébar, membre

delComitèdedirecciódeISPEEspanya

i directora de QbD Pharmaceutical

Services, va oferir la seva conferència

Avancis en manufacturing després

d’una dècada de PAT, en la qual va

insistir en el llarg camí que encara

queda per recórrer en la matèria,

malgrat els avanços produïts en els

últims anys. “Una dècada després

que la FDA publiqués la Guia PAT,

obrint així noves possibilitats a les

companyies farmacèutiques per

innovar en tecnologia de processos,

encara no són massa les empreses

que han apostat a fons per ella,

malgrat els múltiples avantatges

que aporta”, va explicar. En aquesta

línia, l’experta va enumerar els

principals beneficis que tecnologies

noves com la fabricació en continu

poden aportar a les companyies:

possibilitat de realitzar els processos

de fabricació de medicaments en

instal·lacions modulars i de reduït

grandària, dur a terme el procés

en una única sala, sense trasllat de

bins i, per tant, minimitzant el risc

de contaminació creuada o que la

grandària de lot es pugui ajustar “a

Alicia Tébar, Alejandro Rosales, Manel Bautista, David Zamora, Antonio Peinado i Elena B. Gómez

ENTREVISTA A RICARD TOMÀS, DIRECTOR D’OPERACIONS D’AIGÜES

DE MANRESA