Background Image
Previous Page  18-19 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 18-19 / 48 Next Page
Page Background

18

19

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

la millora en els processos de manufactura de

medicaments. En aquests anys, hempogut veure

com es consolidaven sistemes de monitoratge i

control basats en tècniques espectroscòpiques

com NIR i RAMAN. Cal tenir en compte que

les primeres aplicacions industrials de NIR

provenen dels anys 50, i que fins als 90 no es va

popularitzar l’aplicació per a la identificació del

100% dels envasos de matèria primera. Avui les

aplicacions de NIR, per exemple, en operacions

de mescla, granulació i recobriment en formes

sòlides (per citar algunes) són sobradament

conegudes. D’aquestamanera, tenim informació

en temps real de l’acompliment del procés i de la

qualitat del producte sense necessitat d’esperar

al fet que estigui acabat. Les possibilitats que es

presenten són realment atractives.

Per què no s’ha avançat més?

A.P.

La producció de medicaments està

altament regulada i les tecnologies analítiques

de procés es perceben, més aviat, com a

elements potencials de risc, en lloc de com a

eines que ajuden a incrementar el coneixement,

el seguiment i el control de processos. Crec que

incrementar la divulgació rigorosa i científica

en matèries PAT, juntament amb una millora

en la formació i la capacitació, són importants

per canviar la percepció, encara esbiaixada, de

les eines PAT.

A.T.

Al meu entendre, si no s’ha avançat més

és perquè es necessitava un temps per canviar

l’eix del sistema de garantia de qualitat de

medicaments del producte al procés. Suposa

un canvi de la qualitat mitjançant la inspecció

a la qualitat mitjançant el disseny, i tots els

canvis requereixen el seu temps.

Novartis ha estat una de les empreses que

han apostat per PAT. En què els ha ajudat a

millorar?

A.P.

Qualsevol empresa que implementi

solucions PAT adequadament, i en aquesta

frase l’adverbi adequadament és clau, podrà

experimentar els avantatges teòrics derivades

del seu ús. Per citar les més rellevants, un

millor coneixement i comprensió dels seus

processos, una reducció significativa del

temps de processament, igual que del temps

d’alliberament i, finalment, una millora

en la garantia de qualitat amb una reducció

considerable del cost per anàlisi. Igualment,

per a la fabricació en continu, les eines PAT

implementades en línia són eines fonamentals

per a un monitoratge i control apropiats del

procés.

En quins països del món s’ha avançat més en

matèria PAT?

A.P.

En general, els països escandinaus són una

referència excel·lent, tant en el camp de disseny

d’instruments i sensors de procés com d’eines

d’anàlisis de dades.

A.T.

Segurament, a Estats Units, ja que és la

pròpia agència americana la que ho impulsa. No

obstant això, a Europa també s’està avançant, i

fins i tot al nostre país tenim exemples notables.

Com veu la situació de PAT en un termini de

deu anys?

A.P.

Sóc bastant optimista. Cada vegada es

divulguen més casos pràctics en els quals

s’exemplifiquen els considerables avantatges

d’usar procediments PAT. Aquests exemples

serviran per vèncer l’energia d’activació que

es necessita per començar un projecte PAT.

Definitivament, crec que en un termini de

deu anys la gran majoria de les empreses

farmacèutiques usaran algun tipus de tecnologia

PAT com a eina per suportar els seus productes

en desenvolupament i/o per incrementar la

productivitat de les seves operacions.

A.T.

En la meva activitat de consultoria de

projectes QbD/PAT, estic veient una aplicació

general dels departaments de desenvolupament

de la metodologia Quality by Design.

L’aplicació de PAT en l’activitat industrial és

el pas lògic següent. L’aplicació de continuous

manufacturing en la fabricació de sòlids va a

revolucionar al sector. Crec que les fàbriques de

medicaments en deu anys van a experimentar

una profunda transformació.

Com valora el fet que la AIQS organitzi una

jornada entorn d’aquesta matèria?

A.P.

Molt positivament. El format de la jornada

és bo i considero que compleix l’objectiu de

divulgar mitjançant exemples i crear una

atmosfera relaxada on és fàcil interaccionar

i conèixer col·legues que treballen en camps

similars en diferents empreses. El IQS com

a institució de referència té una posició

privilegiada per fomentar la divulgació i la

formació bàsica i continuada en matèria de PAT

i QbD.

A.T.

És molt lògic, tenint en compte que un dels

perfils més sol·licitats per a la implantació de

PAT és el d’enginyer químic. Seria interessant

anar introduint matèries com la quimiometria,

per exemple, en els plans d’estudi.

Amb la sala Multimèdia 1 del IQS

repleta i una tangible expectació,

José Luis Zeichen va donar la

benvinguda als participants del

BIET 2015 destacant la consolidació

d’aquesta trobada en el sector i l’èxit

de convocatòria, sobretot en aquesta

edició.

La ponència La indústria farinera:

una visió global, a càrrec de Ramón

Sánchez, de l’AssociaciódeFabricants

de Farines i Sèmoles d’Espanya

(AFHSE), va ser l’encarregada d’obrir

les jornades del BIET 2015 oferint

diversos eixos de reflexió, apropa tant

de la globalització i la volatilitat del

preu de lesmatèries primeres, comde

la importància creixent dels factors

financers en el sector, o la cerca de

nínxols de mercat en un sector amb

sobrecapacidad productora, estrets

marges de rendibilitat i mercats

interns orientats a la qualitat dels

productes i escàs creixement.

A

continuació,

Miguel

Ángel

Martínez, de Lesaffre Ibèrica, i Pascal

Lejeune, de Lesaffre International,

van compartir, en una exposició

tècnica, els avantatges

de l’ús de starters en els processos

de fermentació, que suposen un

estalvi de temps i consum elèctric

per les panificadores, aprofitant les

recerques que la seva companyia

està desenvolupant en el camp de la

microbiologia i que aconsegueixen, a

més, més sabor en la massa mare i,

amb això, en el producte final.

Per la seva banda, Julien Huen

(Ttz Bremerhaven - BILB / EIBT

d’Alemanya) va compartir amb els

assistents el treball del seu consorci

d’àmbit europeu en la recerca de

l’aplicació d’eines informàtiques

d’intel·ligència

artificial,

o

recopilació

d’informació

sobre

diferents farines i els seus resultats

sensorials mitjançant enquestes a

consumidors. Un projecte obert a les

empreses panificadores, que podran

desenvolupar les seves pròpies

projeccions i prediccions sobre el

seu producte i estàndards a partir de

2017.

Després d’un petit recés, en el qual

els participants van poder testar

diferents pans i productes, així

com visitar els espais d’exposició

de les empreses patrocinadores

i col·laboradores, i xerrar amb

col·legues del sector, va arribar el

torn de Mercè Piñol, de Balchem, qui

va exposar com les tecnologies de

microencapsulació i inclusió de lípids

poden obrir nous angles de millora en

el producte final i també en el procés

de fornejat, amb estalvi d’ingredients

i reducció de sal, per aconseguir

productes més saludables.

La següent ponència, a càrrec de

Cristina M. Rosell, del IATA-CSIC de

València, es va centrar en l’anàlisi de

les microestructures del pa com una

eina per a la recerca dins del sector,

a través de diferents instruments,

com

les

microtomografiess

o

ecografies. “Aquesta anàlisi és

com tenir l’empremta dactilar del

nostre producte, que ens permetrà

identificar l’efecte dels diferents

ingredients i processos i com afecten

al producte final”, va explicar la

professora Rosell.

Els passats 3 i 4 de juny, es va celebrar a la seu del IQS el European Meeting on Baking Ingredients,

Enzymes, and Technology, BIET 2015. Un nou pols a l’estat de la tècnica a Europa en la indústria

de la panificació i afins, organitzat pel Grup Professional de Bioquímica i Biotecnologia i pel Grup

Professional Alimentari de l’Associació de Químics i Enginyers del IQS.

El BIET 2015 analitza els reptes, els avenços i les

oportunitats del sector de la panificació i les farines

José Luis Zeichen, Teresa Raventós, Ramón Sánchez, Pascal Lejeune, Jaume Árboles,

Miguel A. Martínez y Julien Huen