Background Image
Previous Page  22-23 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 22-23 / 48 Next Page
Page Background

22

23

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

Com valoraria aquesta interrelació

entre el món de la recerca i de la

indústria al nostre país actualment?

Depèn de l’àrea. A l’àrea dels cereals

i productes derivats, en la qual jo

treball, puc dir que la transferència

sempre és difícil. Durant molt temps

sembla que tots dos mons, la recerca

científica i el sector industrial, han

anat en paral·lel. No obstant això, en

els últims cinc o sis anys percebem

un canvi de tendència. La complicada

conjuntura econòmica i social

potser ha estat clau perquè el sector

productiu s’interessi per altres

avanços en matèria d’innovació.

D’aquesta manera, en els últims

anys, hi ha hagut molta interacció

entre empreses i centres de recerca

que ha permès molta transferència

de resultats. A l’IATA tenim molt en

compte els tres pilars en els quals

es fonamenta el nostre centre de

recerca: aportar coneixement, com

a base per a la innovació; transferir

aquests coneixements, i formar a

una massa crítica especialitzada

entre els nostres alumnes, perquè

van a ser ells els que continuïn

amb aquesta labor, bé en recerca,

bé en transferència o bé com a

professionals dins del sector. De fet,

actualment, molts estudiants estan

treballant en empreses del sector,

tant en gestió, com en R+D o control

de qualitat. No hem aconseguit que

la gent continués en l’àmbit de la

recerca pura, s’han transferit al

teixit productiu. La missió del CSIC, i

concretament del nostre institut, és

tractar de cobrir aquests tres pilars,

que estiguin ben equilibrats.

Existeixen

recursos

suficients

per desenvolupar aquest tipus de

recerca?

Una de les majors dificultats és

que la necessitat de la recerca no

es percep socialment perquè els

resultats es veuen a mitjà o llarg

termini. Els últims anys, a més,

han estat complicats. La recerca ha

estat un dels àmbits on s’han reduït

significativament els pressupostos.

No obstant això, ara sembla que

s’està tractant de recuperar el temps

perdut que han suposat aquestes

retallades i revertir la situació.

Aquest buit temporal va a ser difícil

de cobrir, necessitem un esforç extra

per arribar als nivells de quatre anys

enrere.

Com observa la situació del sector

de la panificación i les farines?

El sector, com hem vist en les

ponències del BIET 2015, està

tractant d’innovar i s’estan llançant

productesnous.Espanyaésunmercat

molt tradicional. Per exemple, al

mercat nord-americà es llancen

milers de productes a l’any i hi ha

un recanvi constant dels mateixos.

No obstant això, en el nostre entorn

això va canviant progressivament.

Hi ha molta innovació, al món de

l’alimentació. A poc a poc, ens anem

fent més receptius a productes,

textures o sabors nous. En els últims

anys, a més, percebem un canvi

en les empreses orientat cap a la

innovació, cap a la cerca de nous

productes desenvolupats per gent

molt formada. És a dir, per tècnics

que coneixen molt bé els productes i

el que estan manipulant per atendre

les demandes que la societat està

tenint en aquest sector.

També està vinculada al control

de qualitat i al seu corresponent

normativa. Quina funcióexerceixen

tots dos aspectes en el sector?

Les normes de qualitat ens

asseguren

tenir

processos

i

productes molt estandarditzats,

amb una gran uniformitat, i que no

hi hagi variabilitat en els processos.

Aquestes premisses i criteris són

desitjables tant per al consumidor

com per a la pròpia empresa, ja que

els permet evitar alts i baixos en

la producció o que hi hagi lots que

s’hagin de rebutjar. Sempre és molt

positiu comptar amb normatives

que assegurin que hi ha una aposta

per la qualitat.

Quines diferències observa en

aquest sentit respecte a aquests

controls en EE. UU. i Europa?

La percepció és que la EFSA

(European Food Safety Authority)

ésmolt rígida a acceptar o a admetre

permisos per a la comercialització

d’additius i nous productes, mentre

que en la FDA nord-americana

(Food and Drug Administration)

tot s’agilita moltíssim i són més

flexibles. Això ens indica que el

consumidor europeu està més

protegit. Però, d’altra banda, la

EFSA és un organisme que limita

molt la introducció de múltiples

productes i ingredients, una

qüestió que, a la llarga, ens pot fer

menys competitius.

Quin és el valor afegit del BIET?

Josócunaveterana,assistintalBIET,

he perdut el compte de les jornades

a les quals he vingut, ja participava

en els seus orígens, quan la trobada

estava més orientat a la recerca

enzimàtica. La meva professió és la

recerca i, normalment, participem

en congressos més tècnics o

acadèmics. Per aquest motiu, el

BIET, realment, és un dels fòrums

més atractius per acudir com a

investigador, perquè els assistents

són

professionals

del

món

empresarial, és a dir, industrial

i productiu, i són ells els que ens

estan transmetent les necessitats,

les tendències del mercat i el que

el sector està demandant en aquest

moment concret. És un contacte

molt directe i molt valuós amb la

indústria que permet aquest pilar

del meu treball que assenyalava

abans, i que és la transferència de

coneixements.

Va ser una taula rodona molt

interactiva i dinàmica, en la qual es

van celebrar tres ponències que van

tractar:

Alternatives biològiques per al

tractament industrial de COV i olors

, a

càrrec del Dr. Óscar Prado, director

d’AERIS Tecnologías Ambientales,

S.A.

Optimització de la dessulfuració biològica

de biogàs

, a càrrec del Dr. Josep A. Torà,

enginyer de Projectes d’AERIS.

Tractament avançat d’aigües residuals

industrials

, a càrrec del Dr. Albert

Bartrolí, cap de Projectes d’AERIS.

Totes tres ponències van incloure

l’exposició de nombrosos casos

pràctics que van permetre als

assistents valorar l’aplicació real de

les tècniques exposades i, com s’ha

indicat, van generar un debat molt

interessant i profitós.

Posteriorment, els assistents van

poder gaudir d’un aperitiu gentilesa

d’AERIS Tecnologías Ambientales,

S.A., que va servir com a punt de

reunió i de contactes, i per continuar

aprofundint en els temes tractats a la

sessió d’una manera més informal.

“Una de las

mayores

dificultades es que

la necesidad de

la investigación

no se percibe

socialmente porque

los resultados

se ven a medio

o largo plazo”

El dijous 21 de maig va tenir

lloc, a la sala Blava de l’IQS,

la taula rodona

Optimització

tècnica

i econòmica dels

tractaments ambientals a

la indústria

, organitzada pel

Grup Professional de Medi

Ambient i l’empresa AERIS

Tecnologías

Ambientales,

S.L.

Taula rodona sobre optimització tècnica i econòmica dels

tractaments ambientals a la indústria