Background Image
Previous Page  26-27 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 26-27 / 48 Next Page
Page Background

26

27

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

El dia 10 de juny va tenir lloc la trobada entre professors i antics alumnes de l’IQS per intercanviar

opinions sobre experiències i perspectives dels químics en el medi ambient, a la sala multimèdia de

l’IQS. A la sessió també hi estaven convocats alumnes dels últims cursos.

Amb una taula rodona dedicada al futur del 3D Printing en el sector del plàstic, que va reunir a

professionals de tota la cadena del sector, el Grup Professional de Plàstics (GPPlast) de l’AIQS va

celebrar el seu segon esdeveniment des de la constitució del grup.

Experiències i perspectives dels químics en elmedi ambient

Impressió 3D, propera revolució al sector del plàstic?

QUARTA SESSIÓ DE XARXA IQS

En la conversa entre els divuit

assistents, de diferents promocions,

des del 1968, van sorgir diferents

opinions

sobre

les

qüestions

següents.

El debat esva iniciar tractant lamanca

de

cultura mediambiental

general de

la societat. Es remarca que hi ha un

dèficit de formació en la matèria

i, sobretot, de formació tècnica i

objectiva. D’aquesta manera, el poc

rigor científic amb què sovint es

tracten les temàtiques ambientals

als mitjans de comunicació, més que

aclarir conceptes, el que fa és crear

confusió a la societat. Per aquest

motiu, cal que els tècnics fem valer

els coneixements que rebem i cal

que siguem objectius. Només així es

podrà aïllar la temàtica ambiental

d’influèncieso interessos econòmics,

socials o polítics. Uns interessos que

han fet que, sovint, se sospiti de qui

té el coneixement. Aquesta tasca

de formació l’han de fer tant els

centres educatius com els mitjans de

comunicació i els mateixos tècnics,

als quals, en general, els manquen

capacitats socials i de comunicació.

Pel que fa a la contribució de la

química en el medi ambient, és

necessària per valorar la composició

i la transformació dels materials

(naturals i artificials), per al consum i

l’alliberament d’energia, per avaluar

i buscar maneres de minimitzar

els impactes ambientals, etc. Una

altra contribució dels químics en

l’àmbit del medi ambient és exercint

de suport a altres ciències, com

l’ecologia, la medicina, la geologia

o la climatologia, entre d’altres.

La química pot aportar molt en

la determinació i la cerca de nous

tractaments per remeiar problemes

ambientals. De fet, el medi ambient

és un camp molt nou en el qual

encara hi ha molts avenços per fer.

Pel que fa a la formació dels

professionals del medi ambient,

a les escoles i a la universitat

s’adquireixen llenguatge, hàbits i

tècniques d’estudi, i els fonaments

de ciències bàsiques, com química,

física i matemàtica, i fins i tot

de ciències aplicades (biologia,

ecologia, etc.). No obstant això, els

coneixements específics per exercir

com a professional s’adquireixen

amb cursos de postgrau, de formació

permanent específics, participant en

grups de treball (pluridisciplinaris),

aprofundint en una especialitat

i, sobretot, amb la pràctica en

situacions reals.

L’augment

exponencial

de

la

població mundial ha generat la

preocupació per la conservació del

medi ambient, amb cert pessimisme

d’arribar a aconseguir l’equilibri

entre l’ús sostingut i la disminució

dels recursos, portant a una

degradació progressiva del medi.

L’augment de legislació és una eina

de protecció del medi ambient, ja

que genera pressions a la societat

civil, la indústria i l’economia,

tot i que aquesta legislació té una

aplicació i uns resultats desiguals

en els diferents estats, un fet que

dificulta poder atendre qüestions

com el canvi climàtic, l’eliminació

de residus, els recursos energètics, la

producció d’aliments, la transmissió

de malalties, etc., problemàtiques

que afecten tot el planeta i que no es

poden resoldre aplicant únicament

mesures locals.

Els científics i els tècnics dedicats

al medi ambient s’han de guanyar

la confiança de la societat i ser

consultats per avaluar els impactes

derivats d’accidents i de les decisions

relacionades. Una proposta podria

ser establir codis ètics i, fins i tot,

un jurament de tipus hipocràtic

dels professionals de la química en

el qual, entre d’altres, s’adquirís el

compromís d’exercir la professió

sense malmetre el medi ambient.

Pel que fa a problemàtiques

mediambientals

concretes,

es

va parlar, entre d’altres, de la

contaminació atmosfèrica, el canvi

climàtic, els residus, la contaminació

de les aigües, la relació entre

els ambients contaminats i el

deteriorament de la salut.

Durant els últims anys, la impressió 3D

s’ha convertit en una tendència a l’alça

dins del sector tecnològic, mentre que

diverses disciplines, com l’automoció,

l’arquitectura o la medicina, entre d’altres,

han optat per aquesta tècnica per millorar

processos com, per exemple, el prototipat o

la personalització de productes. Però, és la

impressió D la propera revolució pel sector

del plàstic? El passat 16 de juny, un nodrit

grup d’experts es va reunir a l’IQS per donar

respostes a aquesta qüestió, a la taula rodona

3D Printing, propera revolució en el sector el

plàstic?, organitzada pel Grup Professional

de Plàstics de l’AIQS.

Djamila Olivier, directora de Voxeled

Materials Consulting, va ser l’encarregada

d’inaugurar i presentar la taula rodona sobre

impressió 3D, “una tecnologia que suposa

un canvi disruptiu en els paradigmes de

fabricació de peces i components, i que, per

exemple, ja han incorporat companyies de la

talla de Renault en una petita part dels seus

processos productius, com, per exemple, en

la producció de paraxocs personalitzats a

gust del client”, va admetre Olivier.

Posteriorment, va prendre la paraula

Felipe Esteve, de l’Associació Espanyola de

Rapid Manufacturing, que va parlar sobre

l’evolució de la cadena de subministrament

després del creixement de la impressió 3D.

“En el cas del sector dental, la fabricació

additiva està creixent considerablement

des de fa vuit anys, doncs, mentre abans els

implants dentals es fabricaven manualment,

ara es fabriquen digitalment, en molt menys

tems i amb un cost inferior”, va explicar. En

aquesta línia, l’expert va afirmar que si bé a

l’actualitat, la cadena de valor se centra en un

punt de fabricació, la tendència en un futur

no massa llunyà passarà per descentralitzar

la fabricació per poder donar un servei més

ràpid. “Es crearan centres de producció més

propers al client. Per al sector del consum, les

màquines 3D es convertiran en comodities,

és a dir, en màquines que permetran, per

exemple, produir recanvis de peces per a la

llar”, va afegir Esteve.