Background Image
Previous Page  28-29 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 28-29 / 48 Next Page
Page Background

28

29

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

Impressió 3D, un canvi de

paradigma?

El director general d’Italprensas

Sandretto SA, Jordi Todolí, es va

mostrar en total desacord amb la

idea que la impressió 3D suposi

en

l’actualitat

una

revolució

per al sector dels plàstics. “El

descobriment dels polímers va ser

una complet revolució industrial.

No obstant, la impressió 3D encara

té consums energètics molt majors

que la fabricació tradicional, i no

permetproduir aunaescalasuficient

com perquè sigui rentable”, va

explicar Todolí. Amb tot, Todolí

va admetre que la impressió 3D sí

ha suposat un canvi de paradigma

que permet crear peces amb molta

més llibertat, sense necessitat

de motlles, “però encara es troba

en una fase embrionària”, va

concloure.

Domingo Font, d’Ercros, es va

mostrar conforme amb l’afirmació

de Todolí sobre la gran importància

del descobriment dels polímers

i va afegir que la gran revolució

és “l’adaptació dels plàstics a

la demanda de la societat. El

3D Printing ja està donant bons

resultats a sectors com el dental o

l’espaial, però, en canvi, per a la

fabricació per injecció bufada no

crec que arribi a ser una realitat”,

va admetre Font.

Més enllà dels prototips

A continuació, François Minec, CEO

d’Advanced Materials, va incidir

en la idea que a la indústria falta

educació sobre els beneficis que pot

aportar el 3D Printing. “No només

serveix per fer prototips, com

molts pensen, doncs la tecnologia

ha avançat bastant, permetent

produir sèries de fins a 10.000

peces”, va subratllar Minec, que va

advertir que companyies com, per

exemple, Airbus ja compten amb

més de 1.000 peces impreses en 3D

als seus avions. “Una altra de les

barreres que no esta permetent que

el 3D Printing evolucioni a major

velocitat és la visió tancada que

tenen els fabricants d’impressores

3D, que no permeten que les seves

màquines treballin amb materials

aliens”, va sentenciar.

Finalment,

Mario

Martínez,

director de la Unitat de Negoci del

Departament d’Innovació de BQ, va

afirmar quedes del llançament de les

primeres impressores 3D, fa només

dos anys, l’empresa espanyola ja

està venent les seves màquines

a més de 66 països, amb clients

com la companyia General Motors,

entre d’altres. “En l’actualitat, el

35% del mercat de la impressió 3D

són els makers, aquestes persones

que volen crear les seves pròpies

peces. Tot i que, cada vegada més,

són les companyies les que s’estan

animant a introduir les màquines

d’impressió 3D en els seus processos

de disseny i creació de productes”,

va afegir.

Posteriorment, es va obrir un torn

de preguntes de les que es van

extreure algunes conclusions, com

que Espanya podria convertir-se

en un hub de la impressió 3D, així

com que encara existeixen moltes

vies de millora als materials, per

produir en 3D. “Fins que el sector

de la impressió 3D no suposi un

mercat de milions de tones, les

empreses fabricants de plàstics

no es plantejarà crear un material

específic per aquest tipus de

màquines”, va concloure Font.

El temps dirà.

“Estic convençuda que el 3D Printing serà una tecnologia

de fabricació en el futur”

ENTREVISTA A DJAMILA OLIVIER

Quins són els principals sectors que

ja han apostat pel 3D Printing?

Tot el sector de transport i

manufactura avançada ja té un

coneixement

madur

sobre

les

tecnologies de fabricació additiva.

Això és: aeronàutica i aeroespacial,

automoció, ferroviari i dispositius

mèdics. No obstant, com a tecnologia

pròpia s’utilitza majorment a escala

de Tiers I. Els proveïdors més aigües

avall (Tiers II, Tiers III) tenen un

potencial d’implementació bastant

elevat.

A mig termini, a quins altres sectors

creu que el 3D Printing podrà ajudar?

A sectors d’indústria més lleugera,

com la fabricació de mobles i articles

domèstics, menatge, joguines, art,

bijuteria, medicina a tots els nivells,

entre d’altres. Un sector que em

sembla fascinant és el de l’educació...

Encara recordo quan vaig patir per

entendre la diferència entre les

configuracions isomètriques quan

vaig començar a estudiar química

orgànica. Entenc que representacions

físiques

divertides

d’aquestes

ensenyances suposen un salt quàntic

en la qualitat de l’experiència

educativa.

Quin futur li augura a la impressió

3D en un termini de deu anys? Creu

que serà una tecnologia domèstica

estesa, una tecnologia de fabricació

o de prototipat?

És molt arriscat posicionar-se en

aquestdebat, elmóncanviamolt ràpid

i influeixen innumerables factors

sobre les tendències tecnològiques.

Sincerament, la meva opinió és que

el model que predominarà en el

futur serà el de les fàbriques digitals,

que vindria a ser el model anàleg

al dels centres d’impressió i copiat

en paper. Quant al segon terme,

estic convençuda de que sí serà una

tecnologia de fabricació. Per això, el

que fa falta és que es desenvolupi un

canal 3D Printing a tota la cadena de

subministraments, i crec que això

passarà de manera natural com una

demanda del mercat.

Durant la jornada, s’ha parlat molt

de la problemàtica que existeix

quant a la falta de materials

específics per a la impressora 3D.

Quins són els motius que propicien

aquesta problemàtica, sota el seu

punt de vista?

Sota el meu punt de vista, fa falta un

canvi de paradigma en la indústria

química dirigida al sector fabricació.

Enaquestsectorsempres’hanmanejat

volums de consum molt alts, amb

unes cadenes de subministrament

adaptades a aquests volums. El sector

3D Printing, quant a volums potser

s’assembli més al sector Farma, tot

i que no tindrà marge de guany tan

elevats. Això és un problema, però

en la meva opinió més tard o més

d’hora es desenvoluparà un canal

3D Printing en tota la cadena de

subministraments.

També s’ha mencionat el fet de que

Espanya pugui convertir-se en un

hub de la impressió 3D. Quins altres

països estan apostant fortament per

aquesta tecnologia?

Sí, estic d’acord i estem treballant

per aconseguir-ho! Espanya compta

amb recursos humans d’altíssim

nivell de preparació en tecnologies de

fabricació, i ja hi ha vàries iniciatives

globals desenvolupades i posades

en marxa a Espanya (Stalactite,

BCN3DTechnologies, BQ, Voxeled

Materials Consulting, HP 3DPrinting

Development Center, entre d’altres).

Altres països que aposten fortament

per la impressió 3D són els Estats

Units, Japó, Bèlgica, Holanda,

Alemanya i el Regne Unit.

D’esquerra a dreta: Mario Martínez, François Minec, Domingo Font, Jordi Todolí i Felipe Esteve