Background Image
Previous Page  30-31 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 30-31 / 48 Next Page
Page Background

30

31

AIQS

News

71

AIQS

News

71

A fons

A fondo

In depth

Visita guiada al reial monestir de Pedralbes

Una nova trobada de companys de l’IQS ens va reunir, el

dissabte 18 d’abril, per visitar el monestir de Pedralbes.

Situat molt a prop de l’IQS, aquest monestir amaga una

gran part de la història de Barcelona, de Catalunya i fins

i tot d’Europa.

Conegut de nom per tots els barcelonins, no obstant

desconegut (al menys per mi) en la seva història i

grandesa. La visita, acompanyada per un expert guia,

va ser molt interessant. Tot i que visitar el monestir és

sempre recomanable, jo personalment recomano que es

faci amb un guia, sense les seves explicacions perdem

gran part del que signifiquen els murs que estem veient.

Així vàrem escoltar quan lligada està la història del

monestir a la reina Elisenda de Montcada. La reina va

posar especial interès en aquest monestir, al que va dotar

de diversos privilegis. Gràcies a un d’aquests privilegis,

el temple quedava sota la protecció directa de la ciutat,

a través del Consell de Cent, que es comprometia a

defensar-lo en cas de perill.

En un dels laterals del claustre es troba el sepulcre de la

reina Elisenda. Aquest sepulcre té dues parts, una que

es pot veure des de l’interior de l’església, i en la qual

Elisenda està vestida amb reina, i una altra part, la que

mira al claustre, en la que la reina està representada

com a viuda, ja que mai va arribar a prendre els hàbits de

monja.

També destaca la capella de San Miguel, a la que poden

veure’s vàries pintures de Ferrer Bassa. Realitzades

encara en vida de la reina, les obres mostren la influència

que va rebre aquest artista del pintor italià Giotto.

Especial interès mereix el seu jardí botànic de plantes

medicinals. Després de treballar divuit anys en aquest

sector, per mi sempre és interessant tornar a veure

l’origen de la medicina moderna. Ara més de síntesi, però

amb un origen en el món botànic.

El monestir també va exercir una funció avançada com a

hospital i com a

fàbrica

de medicaments.

Tots vàrem quedar encantats amb la visita, recomano

que els qui m’hagin llegit facin una escapada a aquest

esplèndid lloc.

Fritz Nolte

Promoció 1980

L’Associació va néixer l’any

1989 amb la intenció de

promoure la candidatura

del bisbe Pere Casaldàliga

al Premi Nobel de la

Pau de l’any 1992

Conegut com ‘dom Pedro’, Pere Casaldàliga és una de les personalitats més representatives de

l’Església dels Pobres al Brasil, a l’Amèrica Llatina i al món sencer. Afectat per la malaltia del

Parkinson des de fa anys, no ha deixat mai de banda les seves causes per continuar ajudant els més

necessitats. De la importància de la seva figura i de la seva senzillesa en parlem amb el pare claretià

Joan Soler, membre de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga.

“No és en Pere de les grans coses, sinó el de les petites coses”

ENTREVISTA AMB EL PARE JOAN SOLER, CMF DE L’ASSOCIACIÓ

ARAGUAIA AMB EL BISBE CASALDÀLIGA

Quan neix l’Associació Araguaia

amb el bisbe Casaldàliga?

L’Associació va néixer l’any 1989

amb la intenció de promoure la

candidatura del bisbe Pere al Premi

Nobel de la Pau de l’any 1992. En

un principi, en Pere es resistia que

presentéssim la candidatura, però

finalment va acceptar amb una

condició: que no estigués centrada

en la seva persona, sinó en les seves

causes, com la lluita a favor dels

drets humans. Reconeguda la causa

indígena amb el Nobel per Rigoberta

Menchú, vam continuar treballant

per donar a conèixer “les causes

del bisbe Pere”, que també hem fet

nostres. I tot va començar amb una

primera trobada amb els jesuïtes

del Centre Borja de Sant Cugat del

Vallès. Actualment, el Secretariat

ens reunim el segon i quart dijous

de cada mes, de sis a vuit de la

tarda, als locals de Justícia i Pau, al

carrer Roger de Llúria, 126, 3r 1a, de

Barcelona.

És una associació oberta? Quants

socis té actualment?

És una associació totalment oberta i

avui en dia tenim uns 2.500 socis.

Quins objectius teniu?

L’objectiu del Secretariat és donar

suport a tot allò que ha fet Pere

Casaldàliga, les seves causes: des

de la lluita per la justícia, a favor

dels pobres, i el fet d’estar a prop

dels moviments populars, com

el dels camperols sense terra, els

indígenes o, fins i tot, la denúncia

de l’assassinat de persones o del

fet que hagin estat amenaçades de

mort. Però també tot un procés de

conversió de l’Església, a més de la

seva voluntat de trobar altres camins

quant a l’economia.

Partint d’aquests objectius, quines

iniciatives porteu a terme des de la

vostra entitat?

Cada dos o tres mesos publiquem

un butlletí, que també és accessible

per mitjà de la nostra pàgina web.

En aquest butlletí hi sol haver

sempre un tema de fons relacionat

amb el bisbe Casaldàliga, i d’altres

relacionats amb una trobada que

organitzem un cop l’any i que fem

juntament amb una campanya,

per exemple, centrada en els drets

humans. Ara també hem preparat

la carta de l’estiu, a partir d’un tema

bàsic, com són les ponències de la

campanya o d’altres aspectes, com la

beatificació de monsenyor Romero,

que, personalment, crec que ha estat

bastant descafeïnada perquè era del

poble i va donar la vida per ell.

Com a associació, estem en contacte

i establim una certa coordinació

amb grups d’altres indrets de l’Estat

espanyol que estan treballant en

línies similars a la nostra, si bé el cert

és que treballem de manera bastant

autònoma.

Amés, doneu suport a una exposició

de fotografies que s’està fent a la

Casa Amèrica.

Sí, l’exposició es diu

Pere Casaldàliga:

de professió, l’esperança

i inclou

fotografies de Joan Guerrero fetes

a l’Amèrica Llatina relacionades

amb Pere Casaldàliga. A banda