Background Image
Previous Page  32-33 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 32-33 / 48 Next Page
Page Background

32

33

AIQS

News

71

AIQS

News

71

A fons

A fondo

In depth

de l’exposició, Joan Guerrero va

fer un llibre, conjuntament amb

en Pere, que es diu

Els ulls dels

pobres

, en el qual cada fotografia

va acompanyada d’un petit poema

d’ell. Des de l’Associació hem

treballat en el procés de creació de

l’exposició i en el seu plantejament,

a més d’estar organitzant un recital

de poemes que es farà a la tardor, a

la mateixa Casa Amèrica.

Quin contacte manteniu amb ell?

El contacte amb en Pere és molt

fluid, tant per correu electrònic com

per telèfon i també presencialment,

perquè alguns dels membres de

la nostra associació, de la seva

família o d’altres, passen cada any

uns dies amb ells al Brasil. Una

altra causa en la qual jo mateix he

participat diverses vegades, i també

ho ha fet altra gent de l’associació,

és la Romeria dels Màrtirs de la

Caminada, que suposa un record

a tota la gent que ha donat la vida

per la causa que defensa en Pere.

Un dels que estan molt presents

a la Romeria, perquè es fa fins a

prop del lloc on va ser assassinat

i on hi ha el santuari dels Màrtirs

de la Caminada, és el P. Joao Bosco

Penido Burnier, els assassins del

qual creien que estaven matant, en

realitat, el bisbe Casaldàliga.

Qui va ordenar aquest assassinat?

Els terratinents?

No, l’assassinat va ser ordenat per

part de les altes esferes (policia i

policia militar), que havien portat a

terme la màxima repressió possible.

Resulta que aquest jesuïta va anar a

visitar en Pere per tal de tractar una

sèrie de qüestions i, durant aquesta

estada, van tenir notícia que la policia

estava torturant dues dones per

fer-los dir on eren els seus marits,

amagats, en aquells moments,

perquè els buscava la policia per

haver defensat la seva terra. Tant en

Pere com Joao Bosco Penido Burnier

van anar cap a la policia i els van dir

Pere Casaldàliga neix el febrer del 1928 a Balsareny, a la

província de Barcelona. Fill d’un llaurador vaquer, estudia

a la Gleva i a Vic, i ingressa a l’orde dels claretians. Ordenat

sacerdot a Montjuïc, Barcelona, el 1952, exerceix diversos

ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que

el 1968 accepta l’encàrrec de fundar una missió claretiana al

Brasil, a São Félix do Araguaia, a l’estat de Mato Grosso.

El 1970 publica un primer document que es titula

Feudalisme

i esclavitud al nord de Mato Grosso

i que descriu la situació de

servitud feudal en què vivien els camperols de la regió.

Consagrat bisbe el 1971, és encarregat de la prelatura de São

Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit

pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d’analfabetisme,

un poble desproveït d’assistència sanitària, de mitjans de

comunicació, etc. Comença així una intensa tasca per la

defensadelsmés febles enel si d’unsistemaplededesigualtats

exorbitants. La seva primera carta pastoral,

Una Església de

l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social

, del

1971, reflecteix la realitat de la prelatura i reflexiona sobre el

compromís cristià en nom de l’Evangeli amb la justícia i la

pau, i esdevé ràpidament programàtica.

Conegut com

dom Pedro

, Casaldàliga és una de les

personalitats més representatives de l’Església dels Pobres al

Brasil, a l’Amèrica Llatina i al món sencer. Considerat un dels

seguidors més fidels de la teologia de l’alliberament, és un

dels fundadors del Consell Indigenista Missioner (CIMI) i de

la Comissió Pastoral de la Terra de l’Església brasilera (CPT).

Pere Casaldàliga, un referent mundial

Normalment,entre febrer i abril de cada any, fa una campanya de sensibilització sobre algun tema –una

causa concreta del Brasil o l’Amèrica Llatina– que ajudi a conèixer de més a prop aquella realitat, més

enllà dels silencis i els tòpics a què ens tenen sotmesos els mitjans de comunicació.

Publica trimestralment la Carta circular, amb notícies sobre les causes del bisbe Pere Casaldàliga, la

Prelazia, els resums de les trobades anuals, així com altres materials de fons que li semblin d’interès.

Manté contacte amb organitzacions de base del Brasil il’Amèrica Llatina, i dóna suport a les seves lluites

pels drets humans, per una alternativa política, econòmica i social que permeti una vida digna a les

majories empobrides de l’Amèrica Llatina. També facilita els materials i les informacions que aquestes

organitzacions ens enviïn a altres entitats i ONG del nostre país, per tal decercar una cooperació més

àmplia.

Col·labora i dóna suport a associacions de casa nostra que tenen objectius afins.

Què fa l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga?

1

2

3

4

Imatges del fotògraf català Joan Guerrero i textos del mateix Pere Casaldàliga,

extrets de les seves missives, poemes, cròniques i fulls pastorals, són l’eix

central d’aquesta mostra. L’exposició permet observar per primer cop els

originals de cinc cartes escrites per Pere Casaldàliga en diferents etapes de la

seva vida.

Pere Casaldàliga

.

De professió, l’esperança

també exposa l’àmplia bibliografia

del bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, a l’estat brasiler de Mato Grosso,

que el 1990 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i el 2006 amb el Premi

Internacional Catalunya, per la seva tasca amb els indígenes i els camperols

sense terra. Lamostra es completa amb la interpretació que s’ha fet de l’obra del

religiós, poeta i escriptor a través d’altres vessants creatius. És el cas d’

Araguaia

,

obra musical del compositor Carles Cases, o de la sèrie de televisió

Descalç sobre

la terra vermella

, basada en el llibre homònim de Francesc Escribano.

Pere Casaldàliga.

De professió, l’esperança

On:

Casa Amèrica Catalunya

(c/Còrsega, 299, entresòl. Barcelona)

Dates:

Fins a mitjan mes d’octubre

Una exposició per aprofundir en la figura de Casaldàliga

“L’objectiu del

Secretariat és donar

suport a tot allò que ha

fet Pere Casaldàliga,

les seves causes”