Background Image
Previous Page  34-35 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 34-35 / 48 Next Page
Page Background

34

35

AIQS

News

71

AIQS

News

71

A fons

A fondo

In depth

Un barret de palla. La lluita de Pere

Casaldàliga. Editorial Claret (2014)

La lluita del bisbe claretià Pere

Casaldàliga en terres amazòniques,

basada en la minisèrie de TV3

Descalç

sobre la terra vermella

. Text de Maria

Jaén i il·lustracions d’Àgata Gil. Un

llibre especialment editat per a nens

i joves.

Pere Casaldàliga. Publicacions de

l’Abadia de Montserrat (2013)

Llibre infantil escrit per l’abat de

Montserrat, Josep Maria Soler, per

donar a conèixer als més petits la

figura de Pere Casaldàliga. Llegint

aquest llibre i mirant els dibuixos i

les fotografies, els infants podran

saber qui és i què ha fet el bisbe i per

què se’n parla tant.

Reflexions des del compromís. Angle

Editorial (2012)

Els textos imprescindibles per

conèixer el que pensa Pere

Casaldàliga.

Una

selecció

de

reflexions que oscil·len entre

la denúncia de la injustícia i

l’esperança d’un món millor. Recull

de breus pensaments escrits per Pere

Casaldàliga, un bisbe compromès

amb les regions més desafavorides

de la selva amazònica, on fa més de

45 anys que lluita i treballa al costat

de les comunitats indígenes.

Una vida enmig del poble + DVD.

Edicions 62 (2009)

Edició especial del llibre que recopila

els diaris de Pere Casaldàliga i que

vam publicar el març del 2007 (5.364

exemplars venuts). Aquesta edició

especial incorpora un DVD amb

una entrevista de Mònica Terribas

al pare Casaldàliga. Des del 1971 i

fins al 2005, Pere Casaldàliga ha

estat bisbe de la prelatura de Sao

Félix do Araguaia, a l’estat de Mato

Grosso (Brasil), on es va establir el

1968. En aquest territori de prop

de 150.000 quilòmetres quadrats,

el bisbe Casaldàliga ha dut a terme

una extraordinària tasca religiosa,

educativa, social i política.

Els ulls dels pobres. Edicions 62 (2005)

Imatges d’en Joan, paraules d’en

Pere: aquest llibre és una cerimònia

de comunió. No és freqüent que les

imatges i les paraules s’entenguin

tant. Abunden els divorcis per

incompatibilitat de caràcters, o per

baralles i disputes; trobades que

s’allarguen una estona i després ja

ens hem vist prou.

Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga

http://araguaia.pangea.org

Pàgina de Televisió de Catalunya amb informació de Pere Casaldàliga

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/

or/?profile=videos&text=Pere%20Casald%C3%A0liga

http://www.prelaziasaofelixdoaraguaia.org.br/

Web en portuguès de l’actualitat del bisbat de Sao Félix, amb

un apartat dedicat a en Pere

http://www.servicioskoinonia.org/

En aquesta web hi ha tota una part dedicada a Pere Casaldàliga, a més de

molts altres materials, com una columna setmanal de Leonardo Boff, per exemple.

Bibliografia bàsica

Links d’interès

Amic lector, estic segur que el títol

d’aquest escrit et sorprendrà, però et

prego que tinguis una mica de paciència.

En arribar a la jubilació, tots pensem: ara

tindré temps per fer allò que la feina, els

maldecaps i el dia a dia no emdeixaven fer.

Jo vaig pensar el mateix. I, un cop aterrat

a la pista dels pensionistes i instal·lat en

l’

aurea mediocritas

de la meva vida, vaig

obrir aquell armari que feia anys que

em mirava amb golafreria i on hi havia

les diapositives. Pobres diapositives,

arraconades per la fotografia digital, el

PowerPoint i tota l’onada de les noves

tecnologies.

Vaig entrar en aquell racó una mica fosc,

en el qual pensava trobar

l’arxiu dels meus

records

, els que donen sentit a una vida

intensa i que vols reveure en perspectiva.

Diapositives dels anys vuitanta, quina

tristesa, havien perdut vida, els colors

estaven atenuats, esmorteïts. Amb

preocupació, em vaig preguntar com

estarien les dels anys seixanta! Ara entenc

per què a les pel·lícules històriques, quan

recorren a un pretès testimoni històric,

ho fan en blanc i negre. Amb certa

tristesa, arribo a la conclusió que tan sols

passaran a la història les diapositives en

blanc i negre, amb l’esperança, però, que

les que aconsegueixi escanejar potser

resistiran la meva història personal.

A grans mals, grans remeis: aconsellat

per gent que en sap, vaig comprar un

aparell per escanejar diapositives i vaig

posar fil a l’agulla per convertir en digital

l’arxiu dels records

. Aquests records que

no es limitaven a la família i els amics,

sinó que també s’estenien a la meva

feina a l’IQS: diapositives de congressos,

cursets, presentacions diverses. Primer

resultat global: com més diapositives

escanejava, més en sortien.

Passats uns quants dies, envoltat de

centenars de diapositives i entretingut

en la tasca mecànica d’escanejar, que

em feia reviure viatges i fets familiars,

vaig trobar un cromatograma de gas butà

en el qual es pot llegir: 29 de gener del

1962, i, sorprenentment, el color de la

diapositiva havia resistit el pas dels anys.

Fig. 1.

Benvolgut lector, l’aparició d’aquest

record, el prosaic gas butà, és el motiu

que m’ha portat a escriure aquest relat, i

no altres vivències, més estàndards o més

ensucrades, renascudes per moltes altres

diapositives.

Aquests cromatogrames de gas butà em

van traslladar al temps i al lloc en el qual

era doctorand del Dr. Lluís Condal, el meu

estimat Mestre. Gràcies a ell, vaig

sortir

de l’ou

en el món de la recerca, perquè

ell va marcar molts dels meus trets com

a professor i com a persona. Amb la

perspectiva del temps, estic descobrint

el molt que dec i el poc que he agraït al

magisteri del senyor Condal.

Però tornem al gas butà: aquí es farà palesa

l’habilitat, el sentit pràctic i la seriositat

científica del meu enyorat director de tesi.

De l’arxiu dels records: el butà

Temps fi de registre

temps zero

Fig.1

que els denunciarien per tortures.

Van confondre en Joao Bosco

Penido Burnier per en Pere –i mira

que eren completament diferents,

l’un alt i cepat i l’altre prim i

menut– i el van matar.

Parla de la gran capacitat

d’acolliment d’en Pere. Posi’ns-

en alguns exemples.

En Pere és molt entranyable. Per

exemple, quan estaven rodant

la pel·lícula

Descalç sobre la

terra vermella

, el director, Paco

Escribano, deia que no havia vist

mai tants ateus i agnòstics anant a

resar cada dia. I és que uns quants

de l’equip de la pel·lícula anaven

a fer la pregària matutina amb ell.

I això ho va aconseguir gràcies a

la seva coherència i a la capacitat

d’acollida i dedicació per atendre

qualsevol persona que passa per

casa seva. És un home capaç

d’acollir constantment la situació

que sigui i la persona que sigui, la

capacitat d’ocupar-se de totes les

persones és una constant quasi

obsessiva d’en Pere Casaldàliga.

Per tant, diem que no és en Pere

de les grans coses, sinó el de les

petites coses, que destaca també

per la coherència i la gran capacitat

de reflexió sobre la realitat.

Una altra de les coses destacades

d’ell és que es carteja amb molta

gent de tot el món.