Background Image
Previous Page  44-45 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 44-45 / 48 Next Page
Page Background

44

45

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Així són

Así son

The way they are

Quan va sortir de Barcelona?

Vaig sortir de Barcelona ara fa deu

anys. He passat cinc anys a França,

a Lió, i ara en fa cinc que estic a

Alemanya, a Colònia.

Què el va impulsar a marxar fora?

Vaig marxar per una oferta de

promoció de la companyia on

treballava i, de fet, on continuo. No

havia tingut mai cap intenció de

moure’m de Barcelona, però suposo

que va ser més per curiositat...

per experimentació. Vaig agafar

l’oportunitat al vol amb la sensació

que no hi tenia res a perdre.

Quines van ser les coses que més li

van xocar al principi de viure fora?

De fet, em vaig adaptar ràpid. La

situació a França va ser diferent de

la d’Alemanya, per ser el primer

cop, però en ambdós casos vaig tenir

un aterratge senzill. És cert, també,

que vaig tenir la sort de marxar com

a expatriat, amb tot un exèrcit de

personal que em va ajudar amb la

recerca de casa, els impostos, els

metges... Sóc molt gandul per a

aquestes coses i aquest luxe sens

dubte em va ajudar.

Com és treballar en un país com el

que està? Què creu que en podríem

aprendre?

En el cas d’Alemanya, malgrat que

sigui un tòpic, les coses funcionen.

Penso que el millor que tenen és que

les coses són senzilles. No s’ha de fer

un esforç enorme perquè les petites

coses avancin. La paraula més

utilitzada és

zusammen

, ‘plegats’,

i així viuen la societat: penso que

això és el que en podríem aprendre.

La societat és més important que

l’individu. Es viu amb una sensació

de respecte. L’electricista, per posar

un exemple, està molt orgullós de la

seva feina i tota la societat el respecta

com a part que tot funcioni bé. És

un conjunt de petites peces que fan

que tot l’engranatge funcioni bé. A

França la situació és diferent. Viure

no és tan senzill. Com a turista, molt

bé, com a

citoyen

és diferent... Penso

que és un país amb un problema

d’identitat. Es discuteix molt,

massa. En podríem aprendre que no

accepten l’statu quo i ho qüestionen

tot, i així fan que les coses canviïn...

però potser una mica massa. Poden

discutir setmanes amb el comitè

d’empresa on col·locar la màquina

de cafè. Ho estic caricaturitzant,

però les coses són una mica més

complicades. Vaig dirigir un equip

important de persones durant la

meva estada a Lió, tant francesos

com d’altres països europeus, i va

ser tot un repte que acceptessin

un cap no francès a França. Amb la

resta dels equips europeus va ser

tot molt plàcid. De totes maneres,

va ser una experiència, encara que

no fàcil, molt enriquidora. En el

que no admeto cap discussió és que

els formatges francesos són molt

millors que els alemanys... i el vi

negre... i els croissants... i les ostres,

i...

En Carlos va marxar fa mes de deu anys de Barcelona. Ha desenvolupat amb la companyia DuPont diversos

càrrecs de responsabilitat europea en àrees de tecnologia, business i estratègia. Després de cinc anys

vivint a Franca, ara resideix a Colònia, on és director europeu de Màrqueting i Estratègia dels negocis

d’Industrial & Transportation Coatings, amb el nou nom de la companyia, Axalta.

ENTREVISTA A CARLOS RODRÍGUEZ-SANTAMARTA. PROMOCIÓ 1992

“La paraula més utilitzada, a Alemanya, és ‘zusammen’,

que vol dir ‘plegats’, i així viuen la societat. Penso que

això és el que en podríem aprendre”

Se sent plenament integrat al país

on viu?

Sí, completament. La vida a Colònia

és molt senzilla, i diferent que a la

resta d’Alemanya, fins i tot hi ha

una atmosfera que qualificaria de

mediterrània. Existeix la cultura de

la cafeteria, de la xerrada amb els

amics. Ho vaig tenir molt fàcil des

d’un principi, amb el grup social que

m’envolta.

Té intenció de tornar a Espanya?

De moment, no. Vinc de tant en

tant a Barcelona i noto que tant la

ciutat com jo hem canviat. Continuo

gaudint de les coses bones, però

penso que ara mateix se’m faria

difícil portar el dia a dia. Quan em

retiri potser muntaré un bar de vins

a la Barceloneta, però, de moment,

no tinc la intenció de tornar.

Què és el que més enyora del seu

país natal?

Evidentment, la cultura del sol,

les terrasses i les bones xerrades

al voltant d’una taula. Barcelona

continua sent una ciutat única a

Europa, on es conjuguen art, bon

clima, una gastronomia excel·lent,

una mida perfecta, el mar... Encara

no ens l’hemcarregat completament

amb el turisme, encara que hi estem

a prop.

Quines coses d’Espanya i del

país on viu ajuntaria per fer una

combinació perfecta?

Penso que el més interessant que

tenimés la flexibilitat. Els alemanys,

tot i ser molt eficients, acostumen

a mirar sempre en la mateixa

direcció. Molt sovint es perden els

matisos, la visió de 360 graus. I en

això, els llatins tenim avantatges.

Tenim en compte aspectes que no

surten als

handbooks

, alternatives,

sensibilitats, psicologia de les

persones... I penso que la cultura

catalana, l’espanyola, sent del sud,

també és molt seriosa, més que,

amb tots els respectes, la d’alguns

països veïns. I d’això ens n’hem

d’enorgullir.

En què l’ha influït positivament

l’experiència a l’exterior? Ho

recomanaria a altres persones

que s’estan plantejant fer un gir

internacional a la seva vida?

Penso que l’experiència a l’exterior

m’ha construït com a persona, m’ha

ajudat a descobrir nous matisos,

a ser més tolerant, a veure que

existeixen altres realitats, també a

saber afrontar els moments difícils,

quan estàs lluny de casa. En tot

moment ho recomanaria, però

depèn molt de la situació familiar

de cadascú. Per a alguns col·legues

meus, l’experiència ha estat més

complicada. Per a la família,

incloent-hi els fills, pot ser una

experiència molt enriquidora, però

també desubicadora. Conec parelles

que no han portat l’experiència

sempre d’una manera positiva.

Depèn de la situació personal i

familiar de cadascú, penso. Però

el que és segur és que per a les

persones inquietes, amb desig

d’experimentar, és una experiència

molt enriquidora, que ajuda, com he

dit abans, a entendre i acceptar que

hi ha realitats diferents de les que

hem conegut sempre i amb les quals

hem crescut.