Background Image
Previous Page  46-47 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 46-47 / 48 Next Page
Page Background

46

47

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Així són

Así son

The way they are

Des de fa quaranta anys, José Antonio

Miquel es reuneix amb amics i familiars

per jugar amb els trens, és a dir, jugar a

ser caps d’estació sobre un traçat viari

en miniatura, construït i millorat per ell

mateix de manera artesana. Un traçat

en miniatura, això no obstant, només en

grandària, ja que, en els més de 90 metres

de via del seu circuit domèstic, es replica

amb exactitud el funcionament real d’un

sistemaferroviari,ambelscanvisd’agulles,

els horaris, els túnels, els semàfors… I tot

es controla manualment, com si es tractés

d’una circulació ferroviària real.

“Hi ha moltes maneres de sentir-se

fascinat pels trens”, explica José Antonio

Miquel, “et pot agradar col·leccionar

maquetes, viatjar en tren, visitar-los, i

fins i tot tenir un circuit on les rèpliques

circulen soles quan prems un botó”. Però,

afegeix: “La meva afició va més enllà, és

jugar a trens, no amb trens. Jugar a ser

cap d’estació amb tot el que comporta”. I

el que comporta, a més de la construcció

artesana del traçat modular format per

23 peces, dels elements de circulació i la

instal·lació de relés i transformadors per

electrificar les vies o accionar els semàfors,

és complir un programa de circulació on es

posen en moviment de manera simultània

fins a dotze trens i tramvies, que han de

complir escrupolosament un horari de

sortida, d’arribada, uns encreuaments que

cal respectar i quatre estacions principals

on fer les parades.

Tot va començar a casa dels seus pares,

on el seu progenitor va començar, en

l’època de postguerra, a construir els seus

propis vagons i una maqueta de recorregut

ferroviari inspirat, en part, en el traçat

del tren cremallera de Montserrat. Allà,

a la dècada dels setanta, van començar

les partides i el joc, que pot allargar-se

fins a cinc o sis hores, si tot és correcte,

si l’equip està concentrat i no es cometen

errors. No en va, s’han de reunir un mínim

de tres o quatre jugadors experts per

garantir la fluïdesa del recorregut. Però,

a casa seva, on va instal·lar, fa trenta-

cinc anys –i l’ha ampliat– l’herència

José Antonio Miquel va heretar del seu pare i del seu avi la passió per la mecànica i l’enginyeria;

també l’habilitat per treballar amb lesmaquetes i lesminiatures. Tant una cosa com l’altra combinen

perfectament amb el seu amor pels trens, concretament, amb la seva afició pel modelisme dinàmic

de tauler, on un grup de jugadors simulen una circulació ferroviària en tota la complexitat.

ENTREVISTA A JOSÉ ANTONIO MIQUEL, ENGINYER QUÍMIC RETIRAT

“Hi ha moltes maneres de sentir-se fascinat pels trens”

ferroviària en miniatura, que ara

ocupa dues habitacions i part del

passadís, per a la seva connexió,

s’han arribat a reunir més d’una

dotzena de persones al voltant dels

comandaments que electrifiquen

i activen les vies, els que activen

i permeten el pas dels trens, que

en regulen la velocitat, o al voltant

del control del canvi d’agulles, o

supervisant el compliment dels

horaris de circulació, o, simplement,

gaudint de l’espectacle de la

sincronia, la velocitat i el realisme

d’aquest modelisme viu.

L’afició per jugar a trens no entén

d’edat ni de professió: “Aquests

anys, ha vingut a jugar mig centenar

de

persones

molt

diferents,

incloent-hi gent molt jove, de

divuit anys o menys; hem tingut

capellans, enginyers, arquitectes,

periodistes… Si et diverteix, aquesta

afició enganxa. Ens solem reunir

els diumenges i, si fa molt que no

juguem, la gent ho reclama”.

En el traçat no hi falta detall, encara

que la decoració i l’ornamentació

no és el més important, l’important

és que el disseny permeti un joc

dinàmic, on, com destaca Miquel,

“no hi ha competició, tot consisteix

a superar-te a tu mateix, a ser capaç

d’anticipar-te o corregir els errors,

propis o aliens. Ningú guanya,

guanyem tots els que ens divertim”.

Mantenir els programes de circulació

no és senzill, exigeix coordinació,

concentració i certa meticulositat.

“Però que sigui complicat és el que

ho fa tan divertit”, explica Miquel,

per a qui aquesta afició no exigeix

saber de motors, però sí “no ser gaire

maldestre i tenir una mica de sentit

comú i lògica”.

Ara, ja jubilat, després d’una

vida professional vinculada a la

química en diferents empreses,

rols i responsabilitats, Miquel vol

mantenir viva una afició de la qual

no ha trobat rèplica a Catalunya ni

al món; “i he preguntat a experts i

botigues especialitzades”, matisa.

Una afició i un amor per jugar als

trens que Miquel combina amb les

altres passions de l’home inquiet,

curiós i de mirada intel·ligent que

és: les maquetes de vaixells (n’ha

elaborat un total de catorze), cantar

en diverses corals, així com escriure

llibres i recuperar en DVD un valuós

material audiovisual gravat en súper

8, cap als anys cinquanta, a la zona

dels Pirineus.

Al seu tauler de modelisme dinàmic, es

poden apreciar quatre ponts metàl·lics

artesans, així com un viaducte de fusta fet

amàpelmateix JoséAntonioMiquel, amés

de les estacions, els baixadors i els túnels,

que ofereixen realisme i imaginació per

als operaris, els controladors d’estació i

elsmaquinistes en què es converteixen els

jugadors d’aquest complex circuit, on no

hi falta, fins i tot, una zona denominada,

col·loquialment,

l’estranger

, on, segons el

programa de circulació que se segueixi,

alguns dels combois fan parades llargues

fins que tornen al traçat del joc.