Background Image
Previous Page  8-9 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 8-9 / 48 Next Page
Page Background

8

9

AIQS

News

71

AIQS

News

71

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

Seminari sobre gestió coordinada de crisis

alimentàries

El passat 12 de maig, la sala Blava del IQS va acollir el seminari dedicat a la gestió coordinada de

crisis alimentàries, organitzat pel Grup Professional Alimentari de la AIQS, durant el qual reconeguts

experts en la temàtica van desgranar les principals metodologies que cal implementar per gestionar

una crisi alimentària amb èxit.

Els mitjans de comunicació i,

concretament, l’explosió de les

xarxes socials, en els últims anys,

han propiciat que la informació

circuli, més que mai, a tota velocitat

per la xarxa, generant un impacte

immediat en la societat. Un fet

que ha complicat en gran manera

la gestió de les crisis alimentàries

per part de les empreses de tota

la cadena alimentària. Enfront

d’aquest complex panorama, el Grup

Professional Alimentari va convidar

a tres experts a debatre sobre el

tema des de tres punts de vista ben

diferenciats: el de l’Associació de

Fabricants i Distribuïdors (AECOC),

de la mà de Xavier Pera, responsable

de Seguretat Alimentària de AECOC;

el de l’empresa d’alimentació,

amb Rafael Miracle, responsable

de Qualitat de Nestlé Espanya i

Portugal, i, finalment, des de la

visió dels mitjans de comunicació,

amb Adelina Castillejo, periodista

i defensora de l’Audiència de la

Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals.

Informacióvs. faltadeconeixement

Després de la presentació del

seminari, a càrrec de Maria Josep

Rosselló, Xavier Pera va inaugurar la

sessió explicant que, tot i que en les

últimes dues dècades la informació

sobre alimentació s’ha multiplicat

exponencialment

als

mitjans

de comunicació, el consumidor

segueix enfrontant-se a una falta de

coneixement total quant a qüestions

de seguretat alimentària. “La veritat

és que, tot i haver més informació

que mai, a les xarxes i els mitjans

de comunicació, el consumidor

se sent sol en la lluita per la seva

seguretat alimentària i desconfia

de les empreses alimentàries. Un

fet en el que s’hauria de treballar

des de tots els nivells: des de tota

la cadena del sector alimentari

fins a l’Administració pública”, va

sentenciar.

Així mateix, després de repassar

algunes de les crisis alimentàries

de major impacte al món –com la

crisi de les vaques boges viscuda

a Europa l’any 1995, o la de llet

infantil

contaminada

a

Xina

propiciada durant l’any 2008, entre

d’ altres–, l’expert va explicar

la funció de la xarxa europea de

notificacions i alertes alimentàries

RASFF. Posteriorment, Pera va

citar els requisits que tota empresa

o institució hauria de complir

per gestionar, de la millor forma

possible, una crisi alimentària. “És

de vital importància tenir un sistema

de traçabilitat eficaç i eficient, un

manual de procediment, així com un

comitè de gestió de crisi coordinat.

A més, en una crisi alimentària en

la qual estiguin implicades més de

dues empreses, totes elles hauran

d’aportar recursos a aquesta causa i

designar un portaveu universal que

parli per tots, en una única adreça”,

va sentenciar Pera, que, d’altra

banda, va aplaudir la correcta gestió

que van fer les empreses productores

de cogombres d’Almeria que es van

veure embolicades en l’acusació

del brot d’E. coli durant l’estiu de

2012. “En aquell moment van fallar

les autoritats alemanyes, que de

seguida van llançar una alerta sobre

els cogombres procedents d’Almeria

sense tenir proves fefaents d’això,

i va haver-hi mala fe en l’actuació

d’algunes empreses franceses, que

van voler aprofitar la crisi d’imatge

que tenien els productes horto-

frutícoles espanyols per vendre més.

Tot això va comportar quantioses

pèrdues econòmiques milionàries

per al sector hortofrutícola espanyol;

per culpa de la mala gestió que va fer

un tercer”, va replicar Pera.

Posar la seguretat del consumidor

al centre

Posteriorment,

Rafael

Miracle,

responsable de Qualitat de Nestlé,

va iniciar la seva ponència recalcant

la necessitat de les empreses

“de qualsevol esglaó del sector

alimentari” de complir amb el

principi de responsabilitat, i de

aquest últim apartat, va citar

les

normatives:

IFS

(norma

consensuada entre els retailers

centreeuropeus i els fabricants

d’aliments),

BRC

(norma

consensuada entre els retailers

del Regne Unit i els fabricants

d’aliments), ISO22000 (norma

creada pel mateix comitè tècnic

que ISO9001) i FSSC22000.

Centrat en la GFSI, De Pablos va

explicar que “està integrada per

les principals cadenes minoristes

i fabricadores d’aliments del món

amb la finalitat d’augmentar la

confiança dels consumidors fent la

cadena de subministraments més

segura mitjançant l’harmonització

de les normes sobre seguretat

alimentària”.

Un altre dels aspectes que va voler

aportar a la jornada van ser els

passos per a la implantació d’una

norma de seguretat alimentària,

en concret: diagnosi inicial,

planificació de la implantació,

conscienciació

del

personal,

implantació i, finalment, una

fase de revisió, amb una auditoria

interna realitzada per persones

competents i independents i la

necessitat de planificar l’auditoria

interna amb suficient antelació

per poder implantar les accions

correctivas i valorar l’eficàcia de

les mateixes. Sobre aquest tema,

va destacar especialment que “la

implantació de la norma no és

treball d’una única persona”.

La implantació de la IFS, pas a pas

Per la seva banda, Mireia Navas, QA

Manager en Aryzta Bakeries Iberia,

va explicar les etapes del projecte

d’implantació de la norma IFS en la

indústriaalimentària: coneixement

de norma, implantació per àrees,

check point, redefinició de timings,

auditoria, i també es va referir a les

noves dinàmiques.

En referència a la primera fase, va

subratllar que “l’objectiu passa

pel coneixement de la norma,

definir l’estat inicial del sistema de

gestió de la qualitat”. Després de

donar a conèixer alguns exemples

d’accions

d’implantació,

va

destacar així mateix la importància

de “definir reunions periòdiques

per revisar el llistat d’ítems a

implementar, fixant una data

de check point d’auditoria del

sistema per detectar, per exemple,

desviacions, la falta de comprensió

de la norma en qüestió i d’una

incidència major”. I és que, en les

seves paraules, “no està implantat

un punt si no es pot demostrar, els

registres han d’estar implantats

tres mesos abans d’auditoria

i valorar l’ajuda externa en

auditoria”.

Per la seva banda, el dia de

l’auditoria ha d’iniciar-se amb

una reunió d’obertura, fixar

els corresponents horaris i,

finalment, dur a terme una reunió

de tancament.

El seminari va finalitzar amb el

corresponent col·loqui entre els

assistents i la clausura.

Mireia Navas, QA Manager a Aryzta Bakeries Iberia

Carlos de Pablos, responsable del Departament de Gestió de

Qualitat i Seguretat Alimentaria de Silliker Iberica