Previous Page  17 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 17 / 56 Next Page
Page Background

17

AIQS

News

72

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

reivindicar la seguretat de la química

sobre la salut i el nínxol de mercat

del sector ecològic, ja que “hi ha

moltes persones que han fet d’això

una forma de vida, per la qual cosa

hem d’oferir-los tota una gamma

de productes d’acord amb la seva

filosofia i pels quals estan disposats

a pagar”.

El gremi dels aplicadors o pintors

professionals va estar representat

per Andrés Rodríguez, de Germans

Rodríguez Pintors. Segons el seu

parer, “encara falta conscienciació

tant

entre

els

consumidors

domèstics, els clients, com entre

els mateixos pintors”. El criteri

econòmic continua pesant més. No

obstant això, Rodríguez va destacar

l’alça en paral·lel d’aquest tipus

de pintura en determinats usos,

com el sanitari, l’educació o els

laboratoris. De la mateixa manera,

el representant del sector dels

aplicadors va explicar les exigències

d’actualització constant davant del

canvi dels productes i va reivindicar

la formació professional contínua i la

complicitat dels fabricants amb les

necessitats del seu ofici.

Per la seva banda, com a últim

ponent,

Alberto

de

Alvarado

Noriega, director de Màrqueting

d’Akzo Nobel Decorative Coatings

Spain, va explicar la seva filosofia

corporativa Planet Possible, en la

qual es fixa com a objectiu que un

20% de la facturació ha de venir de

la producció sostenible. Un repte cap

a la responsabilitat mediambiental

que Alvarado defineix com “fer més

ambmenys. Marcar la diferència amb

valor en tota la cadena de producte”.

Després de les intervencions, el

moderador de la taula, Raúl Cabré

Guirao, d’Akzo Nobel, i portaveu del

Grup de Pintures de l’IQS, va obrir

un torn de preguntes des del públic

en què es va reiterar la tendència

social cap a temes mediambientals,

la complexitat i el cost dels assajos

de laboratori, la demanda creixent

de productes ecològics i com

els requisits legals de producció

sostenible marcaran el futur del

sector.

Aquí, valoren satisfactòriament

l’etiqueta Ecolabel o els comporta

massa inconvenients aconseguir-

la?

Les dades que maneja l’associació

mostren que la tendència és

ascendent: a les noves sol·licituds

s’uneixen les actualitzacions de

les que ja s’han concedit; això

demostra que els fabricants que

ja coneixen l’etiqueta n’han

comprovat la utilitat i volen

mantenir-la, tot i que en cada

renovació s’introdueixen nous

criteris, la qual cosa suposa

nous assajos per fer. Una actitud

dialogant per part de les autoritats

competents facilita la decisió

dels fabricants de sol·licitar-la,

i comença des del moment en

què es discuteixen els criteris que

aplicaran per a les renovacions

següents.

Quines creuen que seran les claus

per complir les noves mesures

del sistema de recuperació de la

pintura sobrant o envasat?

El que preocupa, fonamentalment,

és que aquests requisits van més

enllà del control que pot tenir

el fabricant a la seva empresa,

i està supeditat al compromís

d’altres actors de la cadena, com

els distribuïdors, les autoritats

competents o els consumidors. Per

tant, la informació i la promoció

seran vitals per comptar amb la

col·laboració de tots.

A cada país existeix un esquema

de reciclat diferent, amb uns

índexs de recuperació diferents.

Si els requisits que s’exigeixen

són comuns a tot Europa,

l’accessibilitat a aquests materials

reciclats s’hauria d’harmonitzar

entre països, ja que es podria

donar la situació d’haver de

comprar pintura reciclada a un

altre país si el sistema propi no

cobreix la demanda exigida pels

criteris. Les pintures a l’aigua

contenen conservants per evitar el

creixement de fongs i algues al pot.

Els fabricants haurien de formular

tenint en compte el percentatge

de pintura que s’ha de reciclar i

que hauria de resistir tot el procés

de reciclatge, sense conèixer la

contaminació que poden patir.

Sobre la reducció del material

d’envasament,

la

introducció

d’aquest

criteri

ha

d’estar

consensuada amb els fabricants

d’envasos, ja que pot entrar en

conflicte amb els seus programes

d’innovació i desenvolupament.

A la problemàtica del sistema

de reciclatge (si no es cobreixen

les quotes de recuperació no

hi haurà matèria primera per

fabricar aquests envasos) s’uneix

la interacció que tenen aquests

recipients

amb

la

pintura,

podent produir-se una falta de

reproductibilitat del color o una

aparença més fosca, i una reducció

de les propietats mecàniques i de

durabilitat. A més, caldria establir

una forma de verificar aquest

requisit.

“Els fabricants que ja coneixen l’etiqueta ECOLABEL

han comprovat la seva utilitat i volen matenir-la”

ENTREVISTA AMB LAURA GUIJARRO VENTURA,

DEL DEPARTAMENT TÈCNIC D’ASEFAPI