Previous Page  19 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 19 / 56 Next Page
Page Background

19

AIQS

News

72

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

al món actual, on conviuen més

de 1.700 milions de musulmans

als cinc continents; un segment

poblacional en contínua expansió

i creixement. “A més, moltes

economies de majoria musulmana

creixen a una mitjana anual del 7%

i comencen a aflorar noves classes

mitjanes emergents amb patrons

de consum semblants als del món

occidental. O, el que és el mateix,

clients potencials de les empreses

d’un ampli ventall de sectors”, va

prosseguir Guerrero.

Cal destacar que, segons un estudi

elaborat per Thomson Reuters,

l’economia islàmica va moure

1,3 bilions de dòlars al sector de

l’alimentació, el 2013, i gairebé mig

milió de dòlars anuals al sector de

la moda. El mateix estudi assegura,

a més, que en un termini mitjà

de cinc anys aquestes xifres es

multiplicaran per dues. “El mercat

global d’aliments consumits per

musulmans és d’1,2 bilions de

dòlars, una xifra superior al mercat

nord-americà o xinès. No en va,

la certificació halal suposa una

oportunitat d’internacionalització

per a les empreses espanyoles”,

va puntualitzar Guerrero, que, a

més, va advertir que els països

de majoria musulmana importen

entre el 80 i el 90% dels aliments

que consumeixen, a causa de la

poca capacitat de producció que

encara tenen, i de les condicions

climatològiques.

En

aquest

sentit,

Guerrero

va destacar que si bé un gran

nombre d’empreses espanyoles ja

exporten animals vius a aquests

mercats, estan perdent capacitat

de negociació i diners, ja que són

productes sense valor afegit. “Si

exportessin productes acabats amb

certificació halal, seria una nova

oportunitat de negoci. Lamentalitat

que haurien de tenir les empreses

és la d’oferir productes des de la

granja fins a la llar”.

Com a exemple, Guerrero -que

va xifrar en 300 les empreses

amb certificació halal a Espanya–

va explicar dos casos d’èxit

d’empreses no dedicades al sector

carni que, mitjançant la certificació

halal, havien aconseguit fer-se un

lloc als mercats musulmans. És

el cas de Freixenet i la seva línia

d’espumosos sense alcohol amb

certificació halal, que s’ha introduït

amb èxit al món musulmà. També

va esmentar el cas d’una empresa de

polvorons –un producte consumit

tot l’any, als països musulmans–

que havia substituït el greix de porc

per greix vegetal i havia obtingut

la certificació halal, amb què pot

exportar a aquests mercats.

Certificació caixer

Sense cap mena de dubte, una altra

de les certificacions de més pes per

al sector alimentari, els últims anys,

és la certificació caixer, que verifica

que els lots de producció compleixin

les normes i les especificacions

de qualitat jueves. Carme Majó,

del Grup Professional Alimentari

de l’AIQS, va ser l’encarregada de

presentar David Libersohn, rabí de

la Fundació Privada Jabad Lubavitch.

Caixer

és una paraula que

significa ‘apte’. I, concretament,

la certificació caixer certifica

l’origen dels aliments i que són

aptes per al consum segons els

dictats que marquen les normes

jueves”, va afirmar Libersohn.

Tal com va explicar el rabí, la

certificació actua principalment en

el seguiment i la certificació de les

matèries primeres, garantint que la

segmentació caixer en els seus tres

camps -carni, lacti i origen natural-

s’apliqui també en les línies de

producció i en la transformació

de les matèries primeres, en les

diferents fases de producció.

“En relació amb el vi i el pa, es

requereix, a més, presència rabínica

en els processos de producció”, va

assegurar.

Més de 20 milions de jueus

Libershan,

que

va

qualificar

la certificació caixer com una

marca emergent, va explicar que

actualment existeixen més de

2.000 certificadores caixer al món,

amb què és un mercat de productes

creixent, sobretot al mercat israelià

i nord-americà. Així mateix, el

rabí va explicar que actualment

conviuen

aproximadament

20

milions de jueus al món, amb cert

poder adquisitiu, amb necessitat de

consumir productes caixer.

El rabí va admetre, a més, que en

mercats com el nord-americà –amb

una alta densitat de població jueva–

els productes amb certificació caixer

s’han convertit en una tendència,

amb què suposen una gran

oportunitat d’internacionalització

per a les empreses espanyoles. “A

més, en països com Israel, el govern

només deixa entrar productes amb

certificació caixer, per la qual cosa

és una obligació complir-la per

a aquelles empreses que vulguin

exportar al país”.

En l’actualitat, a Espanya existeixen

unes 600 empreses amb certificació

caixer, la majoria dedicades a les

matèries primeres. Per a Libershan,

un

nínxol

de

mercat

molt

interessant per explorar, per part

de les empreses agroalimentàries

espanyoles, són els anomenats

productes caixer per a la Pasqua

, que

no han de contenir blat, ordi, sègol,

civada, espelta ni els seus derivats,

ni productes amb llevat, i on encara

no existeix gaire competència.