Previous Page  35 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 35 / 56 Next Page
Page Background

35

AIQS

News

72

Opinió personal

Opinión personal

Personal opinion

“Tenies raó, i això volem celebrar

també

amb

joia

pasqual.

Has

ressuscitat en el teu poble, que no

permetrà que l’imperi i les oligarquies

continuïn sotmetent-lo, ni es deixarà

portar pels revolucionaris penedits

o pels eclesiàstics espiritualitzats. I

ressuscites en aquest poble de milions

de somiadors i somiadores, que creiem

que un altre món és possible i és possible

una altra Església. Perquè així, com va

avui, germà Romero, ni el món va, ni

va l’Església”.

(

Carta oberta al germà

Romero

a

Cartes marcades

, pàg. 320.

Ed. Claret. Barcelona, 2007).

L’endemà de la mort del bisbe

Romero, dia 25 de març del 1980,

bastant abans de rebre la

Carta

pòstuma

que hem transcrit i

reflexionat, Pere Casaldàliga escrivia

al seu diari, en assabentar-se de

l’assassinat:

“Ahir va morir, van matar, Dom Óscar

Romero, el bon pastor del Salvador.

Mentre celebrava l’Eucaristia. La seva

sang s’ha barrejat per sempre amb la

sang gloriosa de Jesús i amb la sang,

encara profanada, de tants salvadorenys,

de tants llatinoamericans.

Romero, flor d’una pau que sembla

impossible en aquesta soferta Amèrica

Central.

La impressió que es té, sense cap dubte,

és que l’ha mort l’Imperi. La seva mort

és una mort a sou, a divisa, a dòlar. Era

massa poderosa i lliure la seva veu, i calia

apagar-la. Ell ho sabia, i estava preparat

per a aquest sacrifici.

Ha estat en la vigília de l’Anunciació.

L’àngel del Senyor s’ha anticipat per

anunciar, amb aquesta mort, l’arribada

d’un temps de vida per al Salvador, per a

l’Amèrica Central, per a tot el continent.

Sant Romero d’Amèrica, pastor i màrtir

nostre. Clara lliçó per a tots els pastors...

No és possible que el Déu dels pobres no

reculli aquesta oblació”.

(Cfr. Pere Casaldàliga.

Una vida enmig

del poble

. pàg. 305-306)

2. Una ‘visita espiritual’

Crec necessari, després d’haver vist

les imatges de milers i milers de

persones en la beatificació de Mons.

Romero, fer memòria d’aquesta

visita del bisbe Pere. Era el setembre

del 1985, ja al final del viatge de Pere

a l’Amèrica Central per solidaritzar-

se amb i unir-se al dejuni del jesuïta

Miguel d’Escoto a Nicaragua. Arran

de la invitació de Jon Sobrino, visita

breument la tomba de Romero i

comparteix amb aquella església

de catacumbes. Jon Sobrino i altres

companys jesuïtes –als quals mostra

tot l’agraïment per llur presència

transformadora, començant per

Ellacuría i companys i companyes

màrtirs- l’esperaven a l’aeroport,

i el van acollir i acompanyar durant

la seva breu estada. Simplement,

transcric:

“Arribat al Salvador, la primera

visita havia de ser a sant Romero: “El

Hospitalito” de la Divina Providència,

amb l’altar del seu sacrifici en el Sacrifici

de Jesús; la catedral, amb el seu sepulcre.

Era visitar un santuari, palpar relíquies.

Va ser un dia de romiatge pastoral i

llatinoamericà. Jo, com tants d’altres,

com milions, li dec a monsenyor Romero

el testimoni de la seva vida, les seves

homilies, la seva fidelitat heroica a

l’Evangeli i al poble fins al final.

(...)

.

Vam visitar ràpidament el refugi de la

basílica,idetingudament,ambcelebració,

el refugi Domus Mariae. Els “refugis”,

al Salvador, són una experiència

inoblidable,

d’amuntegament,

de

reclusió continguda, de dramàtica

espera. Els nens se’m penjaven del coll,

m’abraçaven els genolls; els homes em

saludaven amb reverència quan sabien

que jo era un bisbe, però quan sabien

que, a més, era “un amic de monsenyor

Romero”, m’abraçaven amb efusió. Les

dones ploraven (ploràvem, de vegades,

tots una mica).

Parents d’assassinats, de desapareguts,

de presos polítics; cristians la fe

dels quals està sotmesa a una

prova extrema: salvadorencs sense

cap sortida aparent a l’abast.

.

(...)

Vam travessar la plaça del Rosario,

vam passar per la seva església, encara

marcada per les bales de tantesmatances,

i vam arribar a la tomba de sant Romero