Previous Page  36 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 36 / 56 Next Page
Page Background

36

AIQS

News

72

d’Amèrica. (...) Agenollat davant la

tomba, vaig demanar al sant bisbe

germà que em fes fidel fins al final,

lliure fins al final, pastor fins al final,

pasqual fins al final...”

Al Centre Pastoral Monsenyor Romero

En Pere manté un ampli diàleg “sobre

el pas de Déu per l’Amèrica Central”. I,

a petició de molts, recita el seu poema

a sant Romero, que escolten “tots drets

en un clima commogut, i vam resar

també tots un parenostre i un avemaria

a la Senyora de l’Alliberament”.

Recorda com Mons. Romero els havia

demanat “a tots, em demanava a

mi, que fóssim pobres per ser lliures;

que ens ajudessin, als bisbes, amb la

veritat; que ens forcessin a ser més a

prop del poble, per ser més fidels al

Déu de Jesucrist...”. I abans d’anar

a parlar amb Monsenyor Rivera y

Damas va aconsellar als joves: “Que

siguin sempre capaços de somiar, que

s’acostin cada dia més al Poble i que

segueixin apassionadament Jesucrist”.

Una visita fraternal, espiritual i

pastoral que resta gravada al cor

del bisbe Pere i que val la pena de

contemplar, perquè es gravi també

en el nostre cor i la nostra ment i

memòria.

3. “La nostra missió”

Recordem encara el text central de

la carta –testimoniatge martirial

que escriu l’arquebisbe de San

Salvador al bisbe Pere de Sao Félix

do Araguaia:

“La seva càlida adhesió anima

considerablement la fidelitat a la

nostra missió de continuar sent

expressió de les esperances i les

angoixes dels pobres, joiosos de córrer

com Jesús els mateixos riscos, pel fet

d’identificar-nos amb les causes

justes dels empobrits”.

I el bisbe Pere li confessava

fraternalment en la seva

Carta

oberta al germà Romero

, en el vint-

i-cinquè aniversari del seu martiri:

“Et

recordem

tant

perquè

et

necessitem, Romero, germà exemplar.

Tu ens animes, tu segueixes predicant-

nos l’homilia de l’alliberament

integral. Tu segueixes cridant “cessi la

repressió” a totes les forces repressives

de la societat, a les esglésies, a les

religions. Tu ens adverteixes que “el

que es compromet amb els pobres ha

de recórrer el mateix destí dels pobres:

ser desapareguts, ser torturats, ser

capturats, aparèixer cadàvers”, i ens

recordes

que, comprometent-nos

amb les causes dels pobres, no fem

més que “predicar el testimoniatge

subversiu de les benaurances, que ho

han capgirat tot”.

Confiaves –i no et defraudarem– que

“mentre hi hagi injustícia hi haurà

cristians que la denunciïn i es posin de

part de les víctimes”. La teva sang, com

demanaves, és veritablement “llavor

de llibertat”.

La teva memòria no és simplement

nostàlgia

ni

una

veneració

sacralitzada que es queda en l’aire de

l’encens; volem que sigui, farem que

sigui, compromís militant, pastoral

d’alliberament...”

(

Carta oberta al

germà Romero

, a

Cartes marcades

,

pàg. 320. Ed. Claret. Barcelona,

2007).

“La nostra missió”, que Romero

sent

compartida

amb

Pere

Casaldàliga, és acollida en “la rebel

fidelitat” de Pere Casaldàliga:

• “(ser) Expressió de les

esperances i angoixes dels

pobres”: estem d’acord que

això forma part essencial del

nostre ser Església de Jesús?

• “Joiosos de córrer com Jesús

els mateixos riscos, pel fet

d’identificar-nos

amb

les

causes justes dels pobres”:

córrer el risc que va córrer Jesús,