Previous Page  44 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 44 / 56 Next Page
Page Background

44

AIQS

News

72

El fet de reduir a un centenar

el nombre d’elements que es

repeteixen en la composició de la

matèria, ordenats segons la taula

periòdica, establint les lleis de les

combinacions entre ells, dóna a la

ciència química el caràcter de ciència

bàsica, que, juntament amb la física i

la matemàtica, proporciona una base

científica per al desenvolupament de

les ciències aplicades.

En la primera meitat del segle

xx

, una

llista d’il·lustres químics i físics es

van dedicar a l’estudi de l’estructura

dels àtoms, acceptant que estan

formats per unes poques partícules

subatòmiques, disposades en nivells

d’energia en quantitats diferents,

que són l’objecte d’estudi de la

química teòrica i la química quàntica,

que és un puntal en la recerca bàsica

i aplicada en la química bàsica i

aplicada, com la biòloga molecular,

per

establir

previsions

sobre

l’estabilitat i la reactivitat dels àtoms,

de les molècules i, en definitiva,

de

propietats

macroscòpiques

(fisicoquímiques) de la matèria.

En aquesta àrea del coneixement

científic ha destacat el Dr. Ramon

Carbó–Dorca i Carré (promoció

1964), que, amb iniciativa personal,

ha desenvolupat docència i recerca,

amb el reconeixement mundial,

primer a l’IQS (1968 a 1990) i després

a la Universitat de Girona, des del

1991 fins a l’actualitat.

Cal destacar el caràcter innovador

del Dr. R. Carbó per la dedicació a la

química teòrica, als anys 70, quan la

tendència al seu entorn era la síntesi

química de treballs experimentals,

als laboratoris del Departament de

Química Orgànica, entre d’altres, el

Dr. Sebastian Julià (prom. 1964) es

dedicava a la catàlisi heterogènia,

i el Dr. J.J. Bonet Sugranyes (prom.

1960) a la síntesi de productes

naturals. Segurament cal relacionar

l’orientació cap a les matemàtiques

amb al professor Jordi Molina (prom.

1956), director de la tesi doctoral de

Ramon Carbó a l’IQS, l’any 1968,

sobre

Una contribución al estudio de la

absorción química

.

La introducció a l’IQS del primer

ordinador per al càlcul digital, amb

el suport de L.A. Garcia Ramos

(prom. 1965), va obrir noves

possibilitats

que

van

facilitar

els treballs per desenvolupar les

bases matemàtiques, i de càlcul

estadístic necessàries a la química

quàntica. El llibre

Una teoria del camp

autocoherent generalitzada

va ser la

primera publicació feta per Ramon

Carbó, amb la participació de Josep

M. Riera (prom. 1970). La llista de

les tesis doctorals dirigides per R.

Carbó a l’IQS és una mostra de la seva

notable capacitat de treball personal

i de motivació per la recerca, com

reconeixen els seus alumnes.

Ja a la Universitat de Girona,

ha desenvolupat estudis sobre

la semblança molecular, per al

disseny de noves molècules actives,

simplificant el clàssic camí de síntesi

i experimentació.

La personalitat excepcional de

Ramon Carbó es va manifestar

amb la publicació de títols com

El origen de la vida

(1975),

Ciència i

pensament: què és la ciència?

(2000)

i molts altres articles. Una mostra

més és la dedicatòria a l’amic J.J.

Bonet Sugranyes. A més, ha creat

escola amb la fundació del Grup de

Química Teòrica de Catalunya, l’any

1985, de ressonància internacional,

com va ser l’organització del

workshop de Quantum Chemistry

a Girona, el 1988. És coneguda

l’afició del Dr. Carbó per la cultura

zen i per imaginar aplicacions de

la mecànica quàntica a reflexions

sobre la possibilitat i la interpretació

d’esdeveniments al marge de les lleis

físiques convencionals.

QUÍMICA QUÀNTICA: RAMON CARBÓ