Previous Page  47 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 47 / 56 Next Page
Page Background

47

AIQS

News

72

Així són

Así son

The way they are

que no m’hi estaria per sempre.

Passats tres anys, em van proposar

d’anar-me’n un altre cop, aquesta

vegada al Canadà, com a president de

l’empresa. Era una proposta difícil de

refusar. Sempre he tingut admiració

per aquest país i l’oferta era com un

somni fet realitat. D’altra banda,

a diferència de quan vam anar a

Turquia, ara els nostres fills ja havien

de ser part de la decisió, perquè

tenien 16 i 18 anys. Finalment, tots

hi vam estar d’acord.

Després del Canadà, té intenció de

tornar a Barcelona?

Doncs,

justament

s’acaben

d’anunciar canvis a l’organització

europea de BASF, i també que a partir

del gener del 2016 torno a Barcelona

per fer-me càrrec de les activitats de

BASF a Espanya i Portugal.

Què és el que més enyora del seu

país natal?

Enyoro, sobretot, la família i els

amics, i també la manera com les

persones es relacionen entre elles.

El Canadà és un país de gent amable

i educada, però, comparat amb

Catalunya, més fred en les relacions

personals.

Quines coses d’Espanya i els països

on ha viscut ajuntaria per fer una

combinació perfecta?

El clima, l’alegria de viure i el menjar

d’Espanya;

l’entorn

fascinant

d’Istambul i el caràcter optimista

dels turcs davant les adversitats,

i el respecte per la diferència i la

multiculturalitat del Canadà.

En què l’ha influït positivament

l’experiència a l’exterior? Ho

recomanaria a altres persones que

s’estiguin plantejant fer un gir

internacional a la seva vida?

Estic convençut que viure a

l’estranger aquests vuit anys m’ha

ajudat a ser més bona persona.

T’adones que el món és més complex

que el que llegim cada dia a

La

Vanguardia

sobre casa nostra, i que hi

hamoltesmaneres –correctes–de fer

les coses. La perspectiva que guanyes

et fa veure la realitat d’una manera

diferent, potser més objectiva.

L’expatriació no és una experiència

per a tothom. És essencial que

l’experiència sigui positiva per a

tota la família, no només per al

professional expatriat. Si la família

hi està d’acord i l’empresa ofereix

condicions raonables al país de

destinació, és quelcom recomanable.

Ara bé, cal tenir present que marxar

a fora té el risc de canviar-te la vida

per sempre...

Pot explicar-nos alguna anècdota

derivada de la situació d’estranger

als llocs on ha viscut?

En tinc dues. D’una banda, el

trànsit, a les grans ciutats on hem

viscut, sempre ha estat font de

situacions especials. A les autopistes

que envolten Istanbul veia sovint

conductors fent marxa enrere quan

topaven amb un embús i acabaven

de passar una sortida. La gent

contínuament feia servir la botzina.

Al Canadà, en canvi, gairebé ningú

no pita els altres conductors, i en tres

anys es compten amb els dits d’una

mà les vegades que algú se m’ha

creuat bruscament al davant.

D’altra banda, al principi de la nostra

estada al Canadà, sempre dèiem

bon dia en entrar als ascensors,

especialment als del bloc de pisos on

vivim. Vam trigar ben poc a adonar-

nos que els ciutadans de Toronto

prefereixen no dir res quan entren o

surten d’un ascensor. Encara avui dia

ho trobem estrany.

“Enyoro sobretot la

família i els amics,

i també la manera

com les persones

es relacionen

entre elles”

“És essencial que

l’experiència sigui

positiva per a tota la

família, no només

per al professional

expatriat.”