Previous Page  50 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 50 / 56 Next Page
Page Background

50

AIQS

News

72

A l’IQS va tenir lloc, l’11 de novembre,

la presentació del llibre

Diario en

tiempo de guerra: 20 de julio de 1936

- 22 de octubre de 1938

, del P. Lluís

Rodés Campderà, SJ, director de

l’Observatori de l’Ebre entre el 1920

i el 1939, que surt 75 anys després

de la seva mort, el 1939, a Biniaraix

(Mallorca). L’acte va ser coorganitzat

pel Dr. Pere Regull, director general

de l’IQS, i la Dra. M. del Carme Llasat,

presidenta de l’Associació d’Antics

Alumnes de Casp.

Apareix finalment l’edició facsímil

del manuscrit inèdit, fruit de la

iniciativa de tres jesuïtes que l’han

tret de les tenebres de l’oblit: el P.

Santi Thió de Pol, fill d’un nebot

del P. Rodés i primer impulsor de la

transcripció i la difusió dels diaris

del P. Rodés; el P. Luis Felipe Alberca

Silva, director de l’Observatori del

1985 al 2001, i el P. Lluís Victori i

Companys, professor emèrit IQS,

president de l’IQS entre el 1998 i el

2010.

El P. Alberca va explicar que “el diari

del P. Rodés consta de tres quaderns,

de 21 x 15 cm, de paper quadriculat i

amb tapes d’hule negre, amb lletra

petita, però molt clara i uniforme. El

primer quadern comprèn el període

del 22 d’abril del 1922 a inicis de

desembre de 1932. Els altres dos

inclouen el temps de la Guerra Civil

Espanyola, tot i que el segon narra

també l’assistència a dos congressos,

el 1935”. El P. Alberca, en un treball

minuciós, en lesnotes apeudepàgina

explica els vincles de les persones

que hi apareixen amb el P. Rodés, el

context de les situacions narrades i

l’origen o les conseqüències del que

s’hi diu, entre les anècdotes més

sucoses. Va ressaltar la talla científica

del seu antecessor en el càrrec de

director de l’Observatori de l’Ebre i la

col·laboració de l’eminent P. Agustín

Udías Vallina, SJ, autor del pròleg,

de Mn. Domingo Escuder, rector

de Roquetes, i de Maria Genescà,

bibliotecària de l’Observatori.

Tot seguit, el P. Lluís Victori va

compartir l’entusiasme que li havia

generat la lectura dels quaderns

originals del P. Rodés. Va subratllar

que era una manera de fer justícia a

uncatalà universal, que enelmoment

de la seva mort era soci actiu de més

de quaranta societats científiques

d’arreu del món. Un homenatge

al P. Lluís Rodés com a home de

ciència, com a astrònom que s’havia

format als anys 1915 a Harvard i

coneixia de primera mà els principals

observatoris del món, apreciat fins al

punt que va donar nom a un cràter de

la lluna. Un alt carisma personal li va

obrir les portes de molts científics

i celebritats, com Madame Curie o

Hernand Behn, fundador d’ITT, entre

centenars d’altres.

El P. Rodés va ser un cristià fidel a la

República invariablement, tot i haver

gaudit, d’una banda, d’una relació

directa amb Alfons XIII i, de l’altra,

haver superat la pressió del govern de

la República que el 1931 va dissoldre

la Companyia de Jesús d’Espanya.

El P. Rodés, gràcies a l’esmentat

carisma personal, va ser respectat

durant la guerra pels diversos

El seu ‘Diario’, inèdit fins ara, és un al·legat contra l’alçament nacional i les atrocitats de tots dos

bàndols: un temps marcat per l’assassinat dels seus companys jesuïtes, per l’anomenada ‘bomba

del Coliseu’ del març del 1938, que va causar la mort del seu germà Leopold i la seva filla Filomena,

a Barcelona, i per la destrucció del seu Observatori de l’Ebre, l’abril del 1938.

‘El diario en tiempo de guerra’ del P. Lluís Rodés, SJ, és un

testimoni excepcional del diàleg entre la ciència i la fe, el

testimoni d’una vida d’home lliure enmig de les atrocitats

de la Guerra Civil