Previous Page  51 / 56 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 51 / 56 Next Page
Page Background

51

AIQS

News

72

Així són

Así son

The way they are

comitès revolucionaris que el van anar a buscar amb el

taüt i el camió del cementiri al darrere, amb l’argument

que Jesús havia estat el primer revolucionari. Després els

ensenyava les estrelles i aplacava els seus ànims. En plena

Guerra Civil, va denunciar sempre les atrocitats de tots

dos bàndols, que es van acarnissar en els seus companys

jesuïtes, en els seus familiars, com la mort del seu germà

Leopold i de la seva filla Filomena en el bombardeig a

Barcelona del 17 de març del 1938. I, finalment, va ser un

home destrossat pel saqueig de l’Observatori de l’Ebre, el

15 d’abril del 1938, per l’exèrcit republicà en retirada, tal

com escriu al seu diari: «En aquesta tarda de Divendres

Sant he acompanyat el Senyor en el

Consummatum est

».

L’abril del 1938 arrenca la tragèdia grega del P. Rodés,

en la qual el personatge principal és l’home intel·ligent

i bo que dedica la vida al compliment del seu deure, que

gaudeix de l’estima general dels seus conciutadans i d’un

gran prestigi internacional. I, de sobte, veu com la seva

obra s’enfonsa, la seva salut se’n ressent i la seva mort es

precipita el 7 de juny del 1939, a Biniaraix, prop de Sóller,

on acaben de descobrir les restes mortals de l’eminent

astrònom, en un panteó que evoca l’escenografia d’un

observatori comel deMountWilson, onva treballar aquest

llicenciat a Harvard, o la del seu estimat Observatori de

l’Ebre.

Aquesta edició ha estat possible gràcies a la Companyia de

Jesús, al suport conjunt de quatre branques familiars dels

germans del P. Rodés –Rodés-Areñas, Rodés-Jansana,

Rodés-Verdalet, Thió-Rodés–, als ajuntaments de Santa

Coloma de Farners i de Roquetes i a les diputacions de

Tarragona i Girona.

Dos apunts

Lluís Rodés Campderà (Santa Coloma de Farners, Girona, 1881 - Biniaraix, Mallorca, 1939) va ingressar a

la Companyia de Jesús el 1897. Va estudiar filosofia i després es va especialitzar en astronomia a Harvard i a

Mount Wilson, Califòrnia. El 1920 va ser nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, que va modernitzar amb

els seus estudis sobre heliofísica, meteorologia, sismologia, magnetisme i electricitat. Va ser membre de la Unió

Astronòmica Internacional i de societats astronòmiques d’Espanya, França, Alemanya i els Estats Units. Autor

prolífic, va publicar més de seixanta obres i investigacions, entre les quals destaquen

Harmonies del firmament

,

text de la conferència al Palau de la Música Catalana el 1920, i la seva obra cabdal,

El firmamento

, el 1927 (i edició

pòstuma el 1939), que va presentar per tota l’Amèrica llatina. Va resistir al seu Observatori de l’Ebre la dissolució

de la companyia de Jesús a Espanya, el 1931, i el 1936 es va mantenir fidel a la República en una lluita formidable

explicada al seu diari personal. Després del desmantellament de l’Observatori al final de la guerra i fora de

circulació per ser un defensor de la democràcia, va morir inesperadament el 7 de juny del 1939 a Biniaraix, prop

de Sóller (Mallorca).

Perfil biogràfic

1. Els seus relats, desconeguts fins ara, sobre les víctimes

a Tortosa de tots dos bàndols posen al descobert la

ferocitat dels atacs aeris sobre els ponts del riu Ebre,

tant el de la carretera com el del ferrocarril.

2. El P. Lluís Rodés, SJ, va ser un dels primers

meteoròlegs de la seva època, i gràcies als seus

comunicats meteorològics gaudia d’un alt prestigi

entre les companyies aèries. Per això va poder assistir

en plena guerra a congressos a París i Estocolm, i

visitar el cardenal Vidal i Barraquer, figura de l’Església

dissident, en el seu exili a Itàlia. Els seus comunicats

meteorològics eren utilitzats indistintament pels

republicans i pels enemics de la República.