Table of Contents Table of Contents
Previous Page  12 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 12 / 48 Next Page
Page Background

12

AIQS

News

73

La salamultimèdia de l’IQS es va omplir per participar en l’emotiva commemoració de la Caputxinada,

uns fets històrics que van suposar un abans i un després en el curs de la lluita antifranquista

universitària, però també per a la societat catalana i en les vides dels protagonistes del famós segrest

al convent dels Caputxins, entre els quals també s’incloïen estudiants i professors del Químic de

Sarrià.

Homenatge del cinquantè aniversari de la Caputxinada

Per posar veu, memòria i anàlisi a la Caputxinada, les

promocions del 1967 al 1970 van organitzar, el 10 de

març, un acte commemoratiu del cinquantè aniversari

dels fets. L’esdeveniment va estar introduït per Pere

Regull, director general de l’IQS.

Va actuar com a conductor i moderador de l’acte el

periodista, cronista i escriptor Antoni Batista, que, amés

deportar la veu i lamemòria de Salvador Espriu, va alertar

de la pèrdua d’arxius de la Caputxinada, tot reivindicant

la memòria dels estudiants anònims que després van

patir maltractaments, com ara Quim Boix; al mateix

temps, va explicar nombroses anècdotes i curiositats de

les persones involucrades en aquella fita del moviment

sindical estudiantil a Catalunya, particularment, entre

d’altres, les del comissari encarregat de reprimir el

moviment de protesta i democratització.

Així mateix, va aportar els seus records i la seva visió

de la transcendència dels fets el professor Jordi Molina,

que, després de l’entrada violenta de la policia al

convent, va donar fe d’haver passat unes quantes nits

als calabossos de Via Laietana, juntament amb Antoni

Tàpies i José Agustín Goytisolo, entre d’altres. Molina

va reivindicar el paper dels jesuïtes, que van aguantar

“moltes pressions” i que, tot i això, no van imposar

mai cap sanció ni repressió als docents de la casa que

hi van participar, a diferència dels professors de la

Universitat pública. En paraules del professor: “Sí que

la Caputxinada va ser important i sí que alguna cosa vam

fer, tot i que crec que encara queda molt per fer”, i va

afegir: “Hem de transmetre als nostres fills i successors

la mateixa energia i il·lusió d’aleshores”.

En representació dels estudiants de l’IQS que van ser

presents al segrest, va parlar Ferran Durán (promoció