Table of Contents Table of Contents
Previous Page  8 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 8 / 48 Next Page
Page Background

8

AIQS

News

73

Elisabeth Bou, Premi Pare Gil de Química

Elisabeth Bou ha estat la guanyadora del Premi Pare Gil en la categoria de Química amb el seu treball

‘Study of new antitumor therapeutic applications: Design, synthesis and validation of inhibitors of

eIF4E phosphorylation’, sota la direcció de Roger Estrada.

El teu treball estava dividit en dues parts. Quines són?

Eli:

En primer lloc, una part més biològica, estudiant

inhibidors ja coneguts d’MNK, mentre que la segona

part era proposar nous inhibidors mitjançant estudis

computacionals.

Roger:

Crec que el punt fort del treball de l’Eli va ser que

va poder ajuntar àmbits molt diferents, però alhora molt

vinculats: dissenyar compostos i nous inhibidors que ella

mateixa va poder sintetitzar al laboratori, gràcies a la

col·laboració del Dr. José Ignacio Borrell, d’aquí l’IQS, així

com també assajar l’activitat d’aquests inhibidors a la

Vall d’Hebron, al grup de recerca del Dr. Santiago Ramón

y Cajal.

I amb aquestes tasques tan diverses, com et vas orga-

nitzar per al treball?

Eli:

Doncs vaig començar combinant els estudis teòrics

amb la part de la Vall d’Hebron, fent una sèrie de proves

amb inhibidors ja coneguts. Em vaig passar el dia a

l’autobús [riu], perquè tant els estudis bioquímics com

computacionals tenen el handicap que requereixen

temps, i durant les hores d’espera anava amunt i avall

del Químic a la Vall d’Hebron i viceversa. Després de la

part de disseny a l’IQS, vaig fer la síntesi del parell de

compostos seleccionats i finalment vaig avaluar la seva

activitat biològica.

Quina ha estat la part més complicada del treball?

“M’agradaria continuar

dedicant-me a

la recerca”

Síntesi del treball guanyador

La sobreexpressió del factor d’inici de la traducció 4E (eIF4E), factor limitant de la traducció cap-dependent,

s’ha observat en molts càncers. L’activació d’elF4E per part de les proteïnes MNK1 i 2 promou la síntesi de

proteïnes relacionades amb el creixement i la proliferació cel·lular. No obstant això, aquesta fosforilació és

dispensable per al desenvolupament del teixit normal convertint la inhibició farmacològica de les MNK en

una nova estratègia terapèutica. En aquest projecte, s’estudia la combinació dels quimioteràpics doxorubicina

i paclitaxel amb els inhibidors d’MNK cercosporamida i CGP57380, i s’observa l’addició d’efectes dels dos

fàrmacs. D’altra banda, es dissenyen computacionalment i es proposen noves molècules basades en els

sistemes piridínics com a potencials candidats a inhibidors d’MNK. Per a la selecció de compostos, s’utilitzen

tècniques de disseny molecular que impliquen un estudi computacional de l’estructura de la proteïna MNK2,

no disponible en la bibliografia.