Table of Contents Table of Contents
Previous Page  19 / 52 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 19 / 52 Next Page
Page Background

19

AIQS

News

74

Grups professionals

Grupos profesionales

Professional groups

Universitari Son Espases de Mallorca

.

Delgado va afirmar que la introducció

de biosimilars, en el context de la

farmàcia de l’hospital encara ha de

superar obstacles relacionats amb

la falta de formació, informació i

confiança, però, al seu parer, poden

ser “un incentiu al desenvolupament

de noves molècules, eficaces en la

contenció de la despesa sanitària, i

garantir més accés. Totes aquestes

aportacions són passos cap a nous

avenços

biomèdics”.

Aquesta

experta en farmàcia també va

matisar que “el terme

biosimilar

és

un terme regulatori, no és un terme

clínic”. De la mateixa manera,

Delgado va apel·lar també a un

sistema de

packaging

i etiquetatge

monodosi que podria suposar una

gran optimització dels recursos i dels

tractaments; també com a control de

despesa.

Durant la seva intervenció,

Antoni

Gilabert

, de laGerènciadeFarmàcia i del

Medicament del Servei Català de la Salut

,

va dir: “Ens interessa millorar els

resultats en salut, però en un entorn

financerament sostenible”. Gilabert

va explicar que “gairebé el 25% del

mercat en cinc anys podrà suposar

una quota possible dels biosimilars”

i que el Servei Català de la Salut ha

creat un fòrum sobre biosimilars

per aprofitar les seves oportunitats,

superar les barreres (científiques, de

R+D+i i de producció, regulatòries

o econòmiques) i impulsar la

implementació dels biosimilars

mitjançant

la

informació,

la

formació, les recomanacions, els

incentius i els sistemes de pagament

òptims.

El director general de Sandoz Espanya i

president

de

BIOSIM

,

JoaquínRodrigo

,

va remarcar que “un biosimilar és

més semblant a un original que

a un genèric”. Rodrigo va parlar

de l’exemple de l’hormona de

creixement i de la seva experiència

de deu anys a Europa assegurant

que “ara hi ha més repercussió

i

alternatives

als

anticossos

monoclonals. Ha generat més

impacte i interès”. Com a president

de Biosim, l’Associació Espanyola

de Biosimilars, Joaquín Rodrigo va

compartir amb els presents a la sala

els objectius de la seva organització:

garantir

l’accessibilitat

als

biosimilars amb la creació d’un marc

regulatori específic per a aquest

tipus de medicaments, així com

divulgar i fomentar el seu ús entre

pacients, facultatius i la societat en

general.

Hi ha futur i oportunitats

Per

la

seva

banda,

Rüdiger

Jankowsky

,

managing director de Cinfa

Biotech

, va narrar l’experiència de la

seva companyia en aquest camp.

Cinfa Biotech està desenvolupant

biosimilars gràcies a una inversió

de 70 milions d’euros que cobreix el

desenvolupament, la manufactura i

la comercialització en medicaments

oncològics i destinats a malalties

inflamatòries. Al seu parer, “hi ha

futur i oportunitats, però també hi

ha molts reptes: diners; inversió

en

timeline

, en el desenvolupament

d’un equip expert, d’una xarxa de

partners

; i al centre de tot, el risc,

perquè, sobretot, no tens garanties

de la regulació legal sobre els

medicaments biosimilars. En les

conclusions, Rüdiger Jankowsky va

assegurar que una empresa mitjana

farmacèutica sí que té lloc en aquest

mercat; que la clau de l’èxit és la

inversió, l’equip expert i definir

prèviament una estratègia completa.

L’última de les ponències va ser la

d’

EstebanCorley

,

directordeProducció

de mAbxience

, que va destacar que “la

qüestió clínica dels assajos és el punt

crític d’aquest debat”, i va afegir: “Hi

ha un coneixement de la molècula i

se sap què és eficaç i segur i què no,

això ha estalviat que en innovadors

amb canvis s’hagin hagut de repetir

assajos clínics”. Corley va descriure

els tres pilars de la biosimilaritat:

una seqüència primària idèntica, les

mateixes cèl·lules hoste i l’anàlisi

extensiva del PMRper definir el perfil

de qualitat del producte. Esteban

Corley va concloure afirmant que el

resultat d’una enginyeria reversa

està basat en una anàlisi extensa de

la qualitat d’un producte”.

La Jornada va ser clausurada amb

una intervenció del

Dr. Pere Regull

,

director general de l’IQS

, que va

destacar la seva activitat docent,

investigadora i de serveis a la

indústria.