Table of Contents Table of Contents
Previous Page  28 / 52 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 28 / 52 Next Page
Page Background

28

AIQS

News

74

AIQS

L’LSC –llengua de signes catalana– és una llengua minoritària i poc coneguda que volem donar a

conèixer a través d’aquesta entrevista. Marta Vinardell i Maristany és logopeda del CREDA Jordi

Perelló. El Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Jordi Perelló és un servei educatiu

del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya adreçat a l’alumnat amb sordesa i

l’alumnat amb trastorns de llenguatge i/o de la comunicació.

“La sordesa no és un tema de no sentir-hi, sinó de tenir un bon

llenguatge i una bona comprensió, i accés a la informació”

MARTA VINARDELL I MARISTANY, LOGOPEDA DEL CREDA JORDI PERELLÓ

Per centrar una mica el tema, si us plau, expliqui’ns

com es mesura el grau de discapacitat auditiva i les

diferències en la percepció del medi que ens envolta

entre un discapacitat auditiu lleu i un de sever.

Parlem de sordesa, millor. No de discapacitat auditiva.

No trobo correcte que s’enfoqui en la no capacitat, en

el que no pot fer aquella persona. La majoria sempre

vol imposar a les minories, fins i tot en la denominació

o en l’etiquetatge. Les persones sordes ens veiem

com a sordes, que tenim una sordesa, que és el menys

important per a nosaltres. El que més ens interessa i ens

importa és tenir una bona comunicació i accessibilitat a

l’entorn on ens movem; no pel que sentim i no sentim.

Els audioprotetistes i els otorinolaringòlegs ensmesuren

per decibels de pèrdua auditiva, la pèrdua numèrica i

amb les lletres

dB

. Una persona amb sordesa lleugera no

té impacte en la seva comunicació i llenguatge; potser li

caldrà una adaptació protètica d’un audiòfon per pèrdues

lleugeres (que normalment no calen); i, en canvi, les

persones amb sordesa severa o bé pregona sí que tenim

dificultats per processar la informació auditiva i oral;

així que, per a una millor audició, necessitem pròtesis

auditives, i pel que fa a la comunicació pot ser en llengua

parlada, a través de les restes auditives que proporcionen

els audiòfons, més el suport de la lectura labial. També

es pot fer servir la llengua de signes, com una llengua

més. És un gran recurs comunicatiu i d’accessibilitat.

Què és l’LSC? He vist que els intèrprets fan servir una

barreja de símbols i lletres. Com s’estructura l’LS en

una conversa? També ajuda el recurs de la lectura dels

llavis, és fonamental?

L’LSC és la llengua de signes catalana, pròpia de les

persones sordes de Catalunya; diferent de l’espanyola i

de la resta de llengües de signes pel que fa a lèxic signat.

No són símbols ni lletres, són una producció formada

per signes, i per referir-se a un nom es fa la dactilologia,

que és lletrejar amb la mà les grafies de l’alfabet. En una

conversa, doncs, hi ha les produccions signades, amb

l’estructura i la gramàtica pròpies. L’estructura signada

és diferent de la llengua parlada. Sí, la persona signant

acostuma a emprar vocalitzacions aproximades de la

paraula o el concepte que està expressant, i pot ser un

gran suport, sobretot en l’àmbit educatiu.

Hi pot haver tants LS com llengües parlades al món?

És més fàcil la comunicació entre parlants d’LS de

diferent origen que entre individus del mateix origen

que aquests en comunicació oral?

Sí, hi ha tantes llengües de signes com llengües parlades,

cada comunitat amb una cultura pròpia té la seva

llengua de signes. Aquí tenim el fet diferencial català, la

comunitat sorda catalana té la llengua de signes catalana

pròpia, amb un sentiment català, potser no tots, però

tenim el nostre tret o accent, que ens fa diferents de la

resta. Potser som més secs o més seriosos signant que

un andalús signant en llengua de signes espanyola.

Per comunicar-nos internacionalment, emprem el

sistema de signes internacional i l’entesa és prou bona,