Table of Contents Table of Contents
Previous Page  29 / 52 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 29 / 52 Next Page
Page Background

29

AIQS

News

74

Opinió personal

Opinión personal

Personal opinion

en funció del bagatge cultural i d’habilitats socials o

lingüístiques de la persona signant. Saber anglès ajuda

a una comprensió més bona, perquè es fa el lletreig en

l’alfabet dactilològic internacional, que generalment fa

servir l’alfabet dactilològic propi de la llengua de signes

americana, l’ASL.

En l’aprenentatge de la llengua de signes, es poden

cometre errors en signar, com serien els errors de

pronunciació o de producció en altres llengües?

Sí, i tant. Hi ha trastorns de llenguatge en llengües de

signes. Hi ha casos de persones sordes amb quequeig,

o amb dificultats de producció signada pel que fa a

l’estructura o bé en la formació del signe.

En el seu cas, que ja va néixer amb sordesa, com se’n

van adonar, els seus pares?

Se suposa que vaig néixer amb sordesa, però la detecció

va ser tardana, cap als dos anys. No se sap ben bé si va

ser congènita o bé progressiva. Se’n van adonar perquè

ocasionalment no responia quan em cridaven o em

deien alguna cosa. Curiosament, ja em comunicava

amb la família amb gestos o bé amb paraules, produïa

malament algunes paraules, deia

ave

en comptes de

dir

avi

, o bé

aua

per

aigua

. Però hi havia comunicació,

recordo molts gestos, però no eren signes arbitraris.

Sobretot, vaig rebre moltíssima estimulació en llengua

oral, amb molt de modelatge, sempre em feien veure els

models correctes de la paraula o de les frases.

Quin ha estat el seu itinerari formatiu fins a llicenciar-

se i incorporar-se al món laboral?

Sempre he sigut una alumna molt

normalitzada

, que és

el que diuen

els altres

. Vaig estar a l’Escola Ítaca quan era

de la Institució Cultural del CIC, no vaig tenir mai suport

ni logopeda, a l’escola; i tampoc a l’institut (vaig anar a

la Maternitat). La logopèdia, que vaig rebre des dels tres

anys fins als deu, la feia en un gabinet privat i després

a l’Hospital Sant Joan de Déu. Vaig fer la carrera de

magisteri d’educació especial a Blanquerna i el d’audició

i llenguatge a la Universitat de Barcelona, i també em

vaig llicenciar en psicopedagogia. Em defineixo com a

logopeda i psicopedagoga, amb una base de mestra molt

conscienciada en la immersió i l’estimulació lingüística,

en les llengües parlades, escrites i signades.

En què consisteix la seva feina al CREDA?

Sóc logopeda, faig atenció logopèdica a alumnes amb

sordeses importants que també presenten altres

dificultats de llenguatge per causes diverses. M’ajusto a

lesnecessitatsd’aprenentatge lingüísticde cadaalumne,

treballo amb l’alumne la comprensió i l’expressió de

la llengua parlada i escrita, a més de fer suport en la

comprensió lingüística del treball curricular, del que

es fa a l’aula. Amb alguns alumnes faig servir el suport

de la llengua de signes per processar la comprensió del

treball de la llengua parlada i escrita. Estic tot el dia fent

transferències d’una llengua a l’altra amb els alumnes;

procuro

estirar

o bé fer extensió de la seva parla o del

que escriuen. I també treballem la conversa oral i la seva

comprensió. Alguns tenen recursos auditius que els

facilita la discriminació, que no vol dir que entenguin tot

el que

senten

, sinó que hem de treballar el que han entès

i què vol dir. La sordesa no és un tema de no sentir-hi,

sinó de tenir un bon llenguatge i una bona comprensió,

i accés a la informació.

Suposo que al CREDA hi ha logopedes i formadors

amb sordesa i sense. Això suposa algun valor afegit o

un inconvenient en el vostre dia a dia? En començar a

treballar va tenir dificultats amb altres companys?

Al meu CREDA sóc l’única professional sorda. Per a mi és

un inconvenient que al CREDA no hi hagi més gent sorda

treballant. Crec que les aportacions de les persones

sordes en un CREDA poden ser molt més positives,

fa obrir perspectives i tenir una mirada més integral

respecte a l’alumne sord. Hi ha molta mirada focalitzada

en com

parla

i en com

sent

; no en el que entén, el que

aprèn, si se socialitza, com té les emocions... Jo defenso

molt la concepció social i comunicativa, que tingui un

accés accessible total a l’educació i als aprenentatges.

Pel que fa a mi, no presento dificultats amb els meus

companys per ser sorda, només els demano que en

reunions no parlin alhora i que aixequin la mà abans de

parlar. Les persones sordes necessitem veure qui parla

per poder seguir el fil de la conversa o de la reunió. Hem

de lluitar constantment per ser persones assertives

i per demostrar que som capaces, ja que sempre hi ha

algú que es fixa més en la no capacitat. La societat és

poc sensible amb la diversitat funcional o a reconèixer

Marta Vinardell i Maristany.