Table of Contents Table of Contents
Previous Page  25 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 25 / 48 Next Page
Page Background

25

AIQS

News

75

Opinió personal

Opinión personal

Personal opinion

D’emprenedor, s’hi neix o s’hi fa?

És l’eterna pregunta. No ho tinc clar, tot i que crec

que hi ha d’haver una mica d’esperit emprenedor en

la persona per poder afrontar un projecte. A la vida he

passat per moltíssimes etapes: de cantant a productor,

de productor televisiu a escriptor... però sempre que he

canviat ha estat perquè he vist l’oportunitat en aquell

moment, he sabut veure el camí. Podria haver-me

quedat a la zona de confort i no trepitjar mai

terrenys desconeguts. Però tinc la necessitat

d’aprendre coses noves, i la voluntat i la

ment oberta per fer-ho. Enmoltes ocasions

m’hi he llançat de planxa i n’he sortit prou

bé. I aquesta filosofia no la té tothom,

però un emprenedor l’ha de tenir.

De fet, durant una època us van batejar

com als reis Mides de Canet, perquè

tot el que toqueu el Toni Cruz i tu es

converteix en or.

Sí... Tot i que el cert és que aquest seria un

titular molt buit. Perquè, per aconseguir

moltes coses bones, hem passat per altres

que no han sortit tan bé. Però no cal dir que

el balanç que en faig és molt positiu.

En els darrers temps, també t’has convertit en

inversor d’empreses tecnològiques emergents,

com per exemple l’escola barcelonina de

programadors Codeworks. Què és el que et va

engrescar del projecte per invertir-hi?

Bé, en aquest cas, jo no coneixia gens els creadors

de l’escola, van ser ells els qui van venir a picar a

la nostra porta. El seu projecte, que consisteix a

formar programadors de manera intensiva com es fa

en altres ciutats, com Silicon Valley, ens va semblar molt

positiu, sobretot perquè hi ha centenars d’oportunitats

professionals en el camp de la programació i el llenguatge

Java Script, però pocs professionals formats. Em va semblar

que era molt interessant obrir camps de professions que els

nanos del futur assoliran.

L’any passat et vas iniciar com a escriptor amb

Ciència

optimista

. Com ha estat l’experiència?

El llibre prové d’un programa de ràdio que vaig fer amb el

Jordi Basté durant quatre anys en què parlàvemde temes que

anaven des de la física quàntica, els robots o la intel·ligència

artificial fins a les cèl·lules mare o la genètica... Era

divertit, perquè intentàvem fer-ho entretingut per a la

gent. El llibre va suposar posar tota aquesta experiència

en forma de literatura. I m’ho vaig passar molt bé. Cada

cop que acabava un capítol, el rellegia, el comentava amb

amics i veia que anava agradant. Vaig gaudir molt. Tot i

que és una feina dura, de molts mesos, que exigeix un gran

compromís. La gent no s’ho imagina.