Table of Contents Table of Contents
Previous Page  32 / 48 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 32 / 48 Next Page
Page Background

32

AIQS

News

75

Alguns comentaris sobre la 36a Congregació General de la

Companyia de Jesús

El dia 2 d’octubre va començar, a

Roma, la 36a Congregació General

de la Companyia de Jesús. Es tracta

d’una reunió extraordinària (en

més de 450 anys se n’ha celebrat 36

comptant aquesta) de 212 jesuïtes de

tot el món, escollits per votació dels

membres de la Companyia de Jesús

de cada país o regió, d’acord amb

una proporció segons el nombre de

jesuïtes d’aquell territori. D’Espanya,

n’hi han anat set, entre els quals n’hi

ha un de Catalunya, el P. Llorenç Puig,

membre del patronat de l’IQS. Sant

Ignasi va preveure la convocatòria

ordinària d’una Congregació General

per elegir el Pare General (amb

paraules de sant Ignasi, el

Prepósito

General

), però també preveu que, en

algunes circumstàncies concretes, el

P. General la pot convocar per tractar

temes especialment importants per a

la vida de l’orde, ja que la Congregació

és l’òrgan suprem de govern de

la Companyia i el seu únic òrgan

legislatiu. Cal tenir present també

que les congregacions generals,

després de dedicar uns dies a l’elecció

del nouPareGeneral, centren lamajor

part del temps a examinar l’estat de

l’orde i les línies que cal modificar

o potenciar, i també a estudiar les

diferents propostes apostòliques

—anomenades

postulats

—,

que

provenen de comunitats o de jesuïtes

individuals d’arreu del món.

Sant Ignasi va considerar que el fet

que el P. General governés fins a la

seva mort donava més estabilitat a

la Companyia. Aquesta idea va ser

una de les novetats que va causar

problemes perquè el Sant Pare

aprovés l’Orde. Cal recordar que a tots

els ordes que existien llavors el càrrec

de General tenia una durada limitada.

A mesura que l’esperança de vida va

anar augmentat, es van presentar

casos de malaltia o d’envelliment que

dificultaven l’exercici correcte de les

funcions del P. General. Per corregir

aquestes situacions, es nomenaven

pares vicaris, que assumien algunes

funcions. La 31a Congregació General,

celebrada l’any 1965, va abordar el

problema després del final anguniós

del P. Johannes Janssens. Es va decidir

nomenar una comissió de quatre

persones encarregades de vetllar per

la salut del P. General i, arribat el

moment, li havien d’aconsellar que

dimitís per raons de salut o d’edat o,

si convenia, l’hi havien d’ordenar.

El primer General que va dimitir per

aquest motiu va ser el P. Pedro Arrupe

l’any 1983. El va substituir el P. Peter

Hans Kolvenbach, que va dimitir

l’any 2008 en complir 80 anys, i el

mateix ha fet, i per la mateixa raó, el

que fins fa pocs dies era P. General,

el P. Adolfo Nicolàs. La dimissió l’ha

d’acceptar la Congregació General,

en un acte protocol·lari.

De cara a l’elecció del nou Pare

General, la Congregació ha de seguir

un protocol rigorosament establert.

Primer ha d’estudiar l’informe

sobre l’estat de la Companyia que

ha preparat una comissió nomenada

amb aquesta finalitat. Aleshores

ha de dibuixar un retrat robot de la

persona que, en aquella situació,

sembla més adient per governar la

Companyia. Ha de tenir presents,

sobretot, les qualitats que sant Ignasi

va posar a les Constitucions com

a necessàries per al Pare General.

Llegim-ne les tres principals, segons

les paraules de sant Ignasi:

“Cuanto a

las partes que en el Prepósito general se

deben desear, la primera es que sea muy

unido conDios nuestro Señor y familiar en

la oración... La segunda, que sea persona

cuyo ejemplo en todas las virtudes ayude

a los demàs de la Compañía... La tercera

es que habría de ser dotado de grande

entendimiento y juicio, para que ni en

las coses especulatives ni en las prácticas

le falte talento”

. Com entendreu, en

realitat es busca qui, a parer dels

electors, més s’assembla a l’ideal

proposat pel Fundador. El procés

de selecció suposa multitud de

diàlegs personals per assabentar‑se

de les qualitats dels que poden ser

elegits, ja que és gairebé impossible

que cada jesuïta que forma part de

la Congregació conegui els altres

211 membres que la componen. De

fet, pot ser elegit qualsevol jesuïta

profés, encara que no sigui a l’aula;

però la màxima probabilitat la tenen

els que es reuneixen a Roma, ja que

són allà perquè han estat escollits

pels companys del seu país.

Durant els dies de l’elecció es

consideramolt important encomanar

l’assumpte al Senyor, amb la

pregària individual i comunitària, i

amb la celebració de l’Eucaristia, ja

que no es tracta d’elegir el director

general d’una multinacional, sinó la

persona que ha de dirigir un grup de

companys que, a les ordres del Sant

Pare, treballen en cos i ànima per

propagar l’evangeli de Jesús arreu del

món. Quan arriba el dia de la votació,

després de celebrar l’Eucaristia

i d’una bona estona de pregària

personal, es procedeix a recollir el

vot de cada elector. Per ser l’elegit,

cal rebre la meitat més un dels vots

emesos. La persona que resulta

elegida ha d’acceptar el càrrec; però

no es fa efectiu fins que el Papa no

li dóna el vistiplau. Immediatament

després de la votació positiva, es

comunica el resultat al Sant Pare, i,

un cop l’accepta, la persona elegida

esdevé el nou Pare General i el

nomenament es fa públic. En el cas

que el Papa no acceptés la persona

nomenada, s’hauria de procedir a una

nova sèrie de votacions.

Un cop elegit el nou P. General

(serà el 31è en la història de la

Companyia), els congregats han

d’estudiar les propostes que els

arriben de jesuïtes d’arreu del món.

Aquest treball és molt laboriós,

però aquesta vegada resultarà molt

més senzill, perquè mesos abans de

començar la Congregació ja es van

crear comissions d’electors que han

organitzat els diferents temes, de

manera que el treball a l’aula està

resultant molt més àgil. Per tenir

una lleugera idea de la magnitud de

la tasca, cal tenir present que, per a