Previous Page  30 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 30 / 40 Next Page
Page Background

30

AIQS

News

76

pilot d’enginyeria química i de la

formació de professors a l’École

de Génie Chimique de Tolosa

(França), que posteriorment van

col•laborar en el desenvolupament

de la indústria química a Catalunya

i arreu del món. I, en part, també

va ser un dels responsables que el

patrimoni d’IQS no es perdés quan

va esclatar la Guerra Civil.

Com va anar, això?

Quan van expulsar els jesuïtes

d’Espanya amb l’esclat de la

Guerra Civil, amb motiu de la

confiscació de l’edifici d’IQS, el

meu pare i el professor Juan José

Muñoz, mitjançant la societat

Sciencia, van salvar el patrimoni

de l’institut i van continuar oferint

classes al estudiants al carrer

Pomaret, a Sarrià, a pocs metres

d’IQS. El seu sentit de la justícia

el feia lluitar sempre per les seves

creences. De fet, també va ser ell

qui, després d’una dura tasca, va

convèncer el pare Vitòria perquè

s’amagués a casa seva durant la

Guerra Civil, fins que li va arribar

l’ordre dels jesuïtes d’exiliar-se

a Colòmbia. Llavors el meu pare

es va tornar a jugar la vida i el va

acompanyar al port de Barcelona,

on el pare Vitòria va embarcar-se

en el vaixell

Principessa Giovanna

cap a l’exili.

Dedueixo, doncs, que també era

un home molt valent?

Valent, perseverant i extremament

curiós. Fins al punt que quan va

ser a la presó durant la Guerra

Civil va coincidir amb un alemany

de les brigades internacionals que

era professor de matemàtiques

i va aprofitar la seva estada per

intentar aprendre alemany. I al

final el xampurrejava i tot. En

aquesta línia, quan finalment es

va jubilar, ens trobàvem a l’inici

de la informàtica i ell va decidir

estudiar-ne. També va col·laborar

amb un cosí meu que és metge

fent-li programes d’estadística

aplicada. La seva passió era tan

gran que molts caps de setmana es

negava a marxar a la casa d’estiueig

que s’havien comprat, perquè no

es podia endur l’ordinador. I és que

en aquells anys no existien ni els

portàtils ni les tauletes.

I fins i tot va trobar temps per ser

president de l’AIQS durant 4 anys.

Sí, tinc entès que li van proposar

la presidència de l’AIQS pel seu

caràcter mediador, en un moment

en què a l’associació hi havien dues

visions molt oposades. Ell va ajudar

a desencallar el problema; formava

part del seu tarannà.

Què li agradava fer durant el seu

temps lliure? Quines aficions

tenia?

Li agradava molt l’esport. Va

jugar a futbol amb l’equip de les

Tres Torres fins que va ser veterà.

També jugava a tennis, fins que

va ser molt gran. Feien dobles de

veterans cada dimarts. Una altra

cosa en què destacava era en els

jocs de taula, com el dòmino i les

cartes, suposo que pel seu domini

de càlcul mental. També sentia

devoció per la família i pels amics,

i a molts els va conservar des de

l’escola fins al final dels seus dies.

“El meu pare era

extremament curiós,

fins al punt que quan

era a la presó durant

la Guerra Civil va

coincidir amb un

agent de les brigades

internacionals

alemanyes i va intentar

aprendre alemany”

Impulsor d’IQS modern

El Dr. Pere Ribosa va ser la

mà dreta del pare Salvador Gil

en la creació d’IQS modern,

de clara vocació industrial.

La personalitat i la tasca del

Dr. Pere Ribosa han estat

reconegudes amb la Medalla

d’Or d’IQS i van més enllà de la

docència a IQS, ja que també va

crear una empresa, Tensia Surfac

SA, va participar directament

en el Comitè Espanyol de la

Detergència, Tensioactius i Afins

(CED), del qual va ser president

en el període 1977-1981, i va

col·laborar en la fundació de

l’Associació d’Investigació de la

Detergència, l’any 1975, amb seu

al CSIC de Barcelona.