Previous Page  33 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 33 / 40 Next Page
Page Background

33

AIQS

News

75

Opinió personal

Opinión personal

Personal opinion

Dr. RIBOSA:

Per a mi, va ser l’heroi

de la meva joventut... No solament

per ser una gran persona, sinó per

com ensenyava, el fàcil que era

entendre-ho i la motivació que em

va inculcar, obligant-me a esforçar-

me al màxim.

[Imprevist: mentre parlava, algú es

va aixecar amb cara emocionada: era

una noia jove i ben similar que em

mirava fixament; i jo vaig disparar

a cegues i vaig donar en el blanc: era

res menys que Isabel, la filla del meu

ídol!]

I llavors em vaig llançar a explicar el

que sempre vaig guardar en secret:

Estàvem a un examen de problemes

d’Enginyeria

Química

al

qual

podíem portar la documentació

que

consideréssim

necessària

per resoldre els temes plantejats.

Aquest material sol podia utilitzar-

lo l’interessat. No ho recordo

amb exactitud, però crec que

eren cinc problemes, tres d’ells

relativament assequibles i dos amb

un desenvolupament més complicat

i llarg (recordo que aleshores

solament disposàvem de taules de

logaritmes i regla de càlcul).

Vaig començar per un dels fàcils i,

una vegada acabat, vaig donar una

ullada a un dels “ossos” i... sorpresa

sense límits!: aquest problema estava

exactament en una de les meves dues

llibretes que tenia damunt de la taula

i, en comprovar l’altre, vaig veure

que estava a la meva segona llibreta.

Suposo que els “cervells del curs”

van haver d’adonar-se del tema,

però em sembla que la meva reacció

va ser única.

Per tant, tenia un problema acabat,

dos en estudi i... els més difícils a

les meves llibretes! Llavors em vaig

aixecar i sense res a les mans em vaig

acostar al Dr. Ribosa i tímidament li

vaig fer veure la situació en la qual

em trobava. Per la seva mirada, de

seguida vaig comprendre que tot això

no era un error, sinó un pla seu molt

premeditat.

Malgrat això, vaig insistir aplantejar-

li dues opcions: 1) Copiar en les fulles

d’examen el que tenia en les llibretes;

2) Lliurar les mateixes assenyalant la

situació dels mateixos.

Resposta immediata: “Si no té res

més que fer, copiï els problemes,

però procuri no equivocar-se. Si té

alguna cosa per acabar, faci-ho i

doni’m les dues llibretes juntament

amb la resta de problemes, però no

me les doni ara, sinó en un temps

prudencial. Ah! No pateixi per les

seves llibretes; les hi retornaré quan

verifiqui les seves paraules.”

Vaig escollir aquesta opció i vaig

ser el primer a abandonar l’aula

amb la mirada sorpresa dels meus

companys.

Han passat més de 60 anys, però mai

oblidaré la mirada còmplice que em

va dirigir al sortir.

Vaig quedar tan impressionat que

vaig decidir que no podia fallar a

la persona que havia dipositat en

mi la seva confiança... i crec que

ho vaig aconseguir: per a mi va ser

una gran satisfacció haver obtingut

la qualificació d’excel•lent en les

dues parcel•les que dirigia el meu

heroi: en Enginyeria Química i en el

projecte de finalització de carrera.

Prof. MASALLES:

Personalment

em va portar a entendre el que era

un laboratori de química, amb els

seus bons coneixements del tema i

la seva humilitat per transmetre’ls;

això que els francesos diuen savoir

faire.

La seva manera d’actuar trencava

la monotonia del treball manual,

de manera que el temps que el

vam tenir com a cap de laboratori

el recordo encara amb nostàlgia,

després de tants anys.

No em vaig assabentar de la seva

defunció més que per llegir la revista

i això em va portar a escriure sobre

ell en aquests mateixos termes. No

he trobat la còpia del text i li agrairia

a la Lidia que intenti, si és possible,

trobar-ho a la revista AIQS on es va

publicar.

Pare Montagut, SJ:

Finalment,

encara que amb alts i baixos que

van acabar amb signe positiu, vull

recordar-ho en el meu iceberg com

l’ajudant del Prof. Masalles, qui va

aprofitar el càrrec per aprendre els

secrets d’aquesta faceta pràctica de la

química, en paral•lel amb nosaltres.

A segon curs (1954), a Setmana

Santa i un dimarts, 13 per més inri,

vaig tenir un greu accident d’esquí

de muntanya en el massís de la

Maladeta-Aneto, que em va tenir

absent de l’IQS durant més de vint

dies lectius, fet que, segons la norma

vigent, no em permetia examinar-

me al juny.

El pare Montagut, després d’una

llarga reunió amb el meu germà

gran, va aconseguir que la directiva

(pare Salvador Gil i Cia..) accedís

com a favor especial a no aplicar-

me aquesta normativa, la qual cosa

em va permetre examinar-me al

juny. Vaig sortir airós de la situació i

solament vaig deixar voluntàriament

l’assignatura de Cristal•lografia i,

lògicament, els dies de laboratori

perduts. Tot això ho vaig solucionar

bastant bé a la tardor de 1957

després de presentar el projecte de

finalització de carrera i complir amb

els sis mesos d’oficial en les Milícies

Universitàries.

Estic segur que solament la

intervenció del pare Montagut, que

posteriorment va ser l’últim director

jesuïta del IQS, va fer possible que

salvés aquest inesperat escull que

hagués retardat en gran mesura la

meva inserció al món laboral.

Fins a aquí els meus records i

anècdotes d’estudiant que mai

oblidaré i que m’ha vingut de gust

compartir amb vosaltres.

Ara, m’agradaria exposar-vos una

altra faceta de la meva vida que tinc

molt en ment, ja que és la que vaig

iniciar fa una mica més de 17 anys i

que afortunadament mantinc en la