Previous Page  34 / 40 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 34 / 40 Next Page
Page Background

34

AIQS

News

75

memòria.

Es tracta de l’època de jubilat, que

vaig començar a planejar bastants

anys abans d’arribar a aquest punt.

1.- Abans de res haig de dir que

una jubilació adequada solament

s’aconsegueix amb una situació

familiar ben dissenyada des del

principi i sempre adequada al pas

del temps. Si això s’aconsegueix, ja

es té gairebé guanyada la partida,

si no apareixen problemes de salut;

si

desgraciadament

apareixen,

aconseguim

afrontar-los

amb

enteresa.

2.- És important el diàleg i la

flexibilitat.

3.-Encara que els dies tenen 24 hores

i les setmanes 7 dies, ens semblarà

que a mesura que ens fem grans els

mesurem de forma diferent.

Un símil que curiosament s’entén

ràpidament, és el del paper higiènic:

Comencem el rotllo i, si ho fem girar

360º, la tira que obtindrem serà més

curta, cada vegada que realitzem

l’operació.

Si observem la foto, podem

comparar-la amb el nostre caminar

per la vida:

1.

er

rotllo: Joventut. El temps sempre

és suficient; fins i tot, de vegades,

en sobra.

2.

n

rotllo: Maduresa. Es comença

a notar una falta de temps, ja que

el binomi treball-família moltes

vegades és incompatible.

3.

er

rotllo: Jubilació. Som amos del

nostre temps, però cada vegada

s’escurça més.

Si prenem aquesta analogia de debò,

hem d’acceptar que, en comptes de

queixar-nos, hem de preparar-nos

anticipadament, considerant els

següents punts::

1.- Han de tenir-se aficions fora

del treball i de la cura de la casa.

Aquestes han de compartir-se amb

els fills, però mai imposar-les. Com

va dir el filòsof Khalil Gibran, “els

nostres fills no ens pertanyen”.

2.- Aquestes aficions han de ser

dinàmiques, en la mesura del

possible; no oblidem que la televisió

i el sofà són els nostres pitjors

enemics. A més, no han de ser de

competició: la velocitat no explica

i solament dependrà del pas del

temps i del nostre estat de salut.

3.- Sempre que es pugui, han

de practicar-se en la natura. La

diferència entre caminar per la

muntanya a fer-ho per la ciutat és

molt notable, i el mateix passa amb

nedar en el mar, en un llac pirinenc

o en una piscina.

Per lameva banda, en les meves dues

primeres fases, vaig tenir bastants

aficions i pràcticament totes no

competitives i en plena natura. En

l’actualitat i tenint en compte que ja

porto més de 17 anys en la 3.a fase,

he decidit limitar les meves aficions

a dues: esquí de muntanya i el

camí de Sant Jaume, en companyia

familiar o en solitari. En 15 anys, ja

porto recorreguts més de 10 000 km.

El meu propòsit: no parar mentre

pugui... i el paper higiènic ho

permeti.

I acabo aquesta xerrada lliurant a

la directiva de la AIQS el document

gràfic d’agraïment, en nom de

la Promoció 1956. Difícilment

oblidarem aquest sopar i vetllada

tan agradables.

Finalment, per a tots els assistents:

una endevinalla treta dels mots

encreuats de La Vanguardia:

“Paraula de quatre lletres que ‘al

principi sembla llarga i al final la

veiem curta’”.

Resposta immediata de la majoria

d’oients:... Vidaaaa!

Doncs bé: com a vell pelegrí que sóc

m’acomiado amb un:

BON CAMÍ EN LES VOSTRES VIDES!

Jaume Figueras Riba

Promoció 1956

PD: No és el mateix pelegrí vell que vell

pelegrí.