AIQS News 77 CAT

35 AIQS News 77 Opinió personal Opinión personal Personal opinion l’ètica es fa palesa: cal tenir una norma que les homogeneïtzi totes. -L’ètica té alguns principis bàsics i canvia amb el temps: no l’estableix ningú, sinó que ho fan els costums, l’actitud i la cultura de les persones. -L’ètica no es manifesta fins que hi ha un conflicte de legalitat i legitimitat. L’ètica i el professional -El químic s’ha d’expressar amb claredat i honestedat més enllà de la terminologia científica i tècnica. L’ètica fa que s’aporti informació assequible per poder jutjar i prendre la decisió correcta. -Un professional ètic és íntegre i no enganya. El professional ha de ser honest respecte a les seves capacitats —ha de conèixer els seus límits— i respecte al treball que desenvolupa. Ha d’estar al dia, i adquirir i renovar els seus coneixements contínuament. -Al llarg dels anys de pràctica industrial, i en la societat en general, un s’adona de la manca de conductes amb criteris ètics. -L’activitat dels químics s’encabeix en l’empresa, al contrari d’altres professionals, com els metges, que la desenvolupen de manera individual. Malgrat això, els codis penals van personalitzant les responsabilitats cap a cada professional individualment. -Cada persona estableix els valors ètics segons la seva moral, però l’ètica dels professionals té zones grises: és diferent fer la feina malament perquè no se’n sap més que per manca de voluntat de fer-ho bé. L’ètica i la societat -Hi ha l’eix cientificotècnic en oposició amb l’humanista, o el de la persona en oposició amb el de la societat. A la ciència li cal la tecnologia per ser aplicada i justificar el suport de la societat. -Els químics aporten solucions a problemes tècnics concrets que els vinculen directament amb la societat industrial, civil, etc. -L’actitud pot canviar segons les cultures. Els xinesos han estat fent recerca amb teixits de fetus humans. És ètic? Aquí o allà? Ara o en el futur? -L’ètica es posa de manifest quan hi ha conflictes importants, com l’eutanàsia. L’ètica fa que es decanti cap a un costat o un altre la solució d’un conflicte. L’ètica i l’empresa -L’ètica a l’organització ha d’homogeneïtzar les persones, ja que és diferent per a cadascuna d’elles. Hi ha ètica d’empresa, i cal que n’hi hagi. -Un comportament ètic ha de trobar l’equilibri entre les pressions dels diferents interessats. -La relació client-proveïdor pot ser conflictiva, s’ha de parlar i arribar a un acord. També hi intervé l’ètica. -Les empreses han fet declaracions com la de responsabilitat social de l’empresa i com el compromís de progrés, per justificar l’etiqueta de “producte ètic”. L’any 2000, Aenor va proposar la normalització de l’ètica en l’empresa (Foretica), sense èxit. -A l’American Chemical Society parlen de l’ètica en la visió d’empresa. Tenen un codi ètic. -Les bones pràctiques de manufactura (Good Manufacturing Practice, GMP) són una eina que facilita el comportament ètic de l’empresa. L’ètica i el medi ambient -Cal que hi hagi un equilibri entre l’economia i el medi ambient, i els professionals han de col·laborar a harmonitzar l’ús de la natura amb el benestar de les futures generacions. La implicació dels químics és evident tant per estudiar els conflictes com per al seu control i solució. -Ara té un cost actuar de manera ètica en qüestions de medi ambient, però en el futur es podran guanyar diners essent ètic. -No cal que els límits legislatius siguin els mateixos que estableix la tecnologia. Per exemple, la possibilitat científica que es puguin detectar parts per bilió d’un contaminant no ha d’obligar a posar aquest límit legal en un abocament. L’ètica i la recerca científica -L’ètica en recerca té diferents perspectives, ja que avui dia la relació de la recerca amb la tecnologia genera conflictes (econòmics, morals, jurídics, etc.) en l’aplicació dels nous coneixements. -La dificultat principal és harmonitzar la motivació del científic, que és de tipus intel·lectual, i la dels humans, que busquem el nostre benestar. Pregunta final -Fritz Haber va desenvolupar per primera vegada la síntesi de l’amoníac i li van concedir el Premi Nobel de Química. Però també va desenvolupar la síntesi del clor ( diclor ), que es va utilitzar com a arma química a la Primera Guerra Mundial amb el seu consentiment, i que va causar molts morts. Era un bon químic? Era un químic ètic? Ana M. Llorente Díaz Promoció 1980

RkJQdWJsaXNoZXIy NjI2NA==